Comunitats

COMUNITATS

CADIS
Titular: Sta. Mª del Monte Carmelo
Data de fundació: 06-12-1737
Direcció: Alameda Marqués de Comillas, 3, 11003, Cadiz, Cadiz
Telèfon: 956222833
Correu Electrònic: cadiz@ocdiberica.com
Web:
Activitats:
  • Parroquias
  • Atención Carmelitas Descalzas
  • Dirección Espiritual Colegio
  • Atención a Cofradías
BREU HISTÒRIA

L’“Hospici” que tenien a la ciutat els Pares de Sant Fernando, es va convertir el 1737 en una magnífica fundació. Un segle després, a causa de l’exclaustració, va passar a les mans de diverses entitats: l'església i la sagristia, al bisbat; el convent va ser destinat a habitatges, i les dues capelles, que existien separades de l'edifici de l'església, a una família de Cadis, que després en va fer donació a la Confraria del Carme i a les Mares Agustines, que havien estat instal·lades en el nostre antic convent pel bisbe Jaime Catalá.

Des del febrer de 1899 el P. Estanislao Maria del Niño Jesús estava a Cadis amb la intenció de restaurar la fundació. El dia 26 d'aquest mes va prendre possessió, encara que de forma totalment privada, de la nostra antiga església. Poc després va arribar el P. Inocencio de Jesús María, que es va encarregar de dur a terme tots els tràmits necessaris per la fundació canònica. El Provincial de Castella era el P. Fernando de la Inmaculada Concepción i Bisbe de Cadis Mons. Rancés, benemèrit i protector de l'Ordre, que va cedir sense cap limitació la propietat de l'església i les seves dependències el 26 d'Agost de 1899.

Pel 19 de setembre, el rector de Sant Antonio lliurava tot les propietats del bisbat al P. Inocencio, començant així la vida regular el 24 d'octubre de 1899. Quatre pares i dos germans conformaven la comunitat. Des del principi, l'església va estar molt concorreguda i va ser la preferida dels gaditans per celebrar els seus actes religiosos. La devoció a la Verge del Carme no s’havia, ni molt menys, extingit, venerada especialment en la meravellosa imatge “Porta Coeli”,atribuïda a la Roldana.

Fins l'any 1941 aquesta casa no va tenir altres dependències que les que van ser del capellà, unes habitacions sobre la sagristia, que es van acomodar i ampliar aprofitant les naus laterals de l'església, sobre les quals es van construir les dependències comunes. La part baixa tenia servitud de pas a les capelles de la Confraria del Carme i a les Mares Agustines, compartint amb elles, a més, un pati petit. Amb aquestes condicions, la vida era incòmoda.

Es va negociar amb les monges per tractar d'aconseguir part del nostre antic convent, que elles no necessitaven i tenien desocupat, i fins i tot vam tenir un plet amb elles. Van canviar de nom la capella, que posseïen; creient que contravenien una de les clàusules de la donació, van pensar els nostres pares que podrien recuperar-la. El plet es va fallar en contra nostra. Dificultats posteriors van aconsellar a uns i altres arribar a un acord. Nosaltres renunciàvem a les escales i pati d'ús comú i a tots els drets que poguéssim tenir sobre el convent i les monges ens cedien la part del seu convent, que necessitàvem per tenir sortida a l'albereda Apodaca, en línia recta i paral·lela amb l'església, des de l'entrada de la capella de la “Hermandad del Carmen”; també renunciaven a la servitud de pas.

Amb l’acord, el 1941 van començar immediatament les obres de reedificació del convent. Deixant només les parets mestres i aixecant un altre pis es va aconseguir una residència més còmoda i àmplia. El 1957 es va comprar al bisbat la part edificada sobre la capella de la “Hermandad”; així es va poder ampliar la residència una mica més.

El 1964 el bisbe va oferir que ens encarreguéssim d'una parròquia de nova fundació, que s'instal·laria a la nostra església. Signat el conveni, va caldre habilitar tot el necessari per al seu bon funcionament. Totes les dependències parroquials s'han anat acomodant en els soterranis de l'església i en la sagristia i en el cos d’edifici que dóna al passeig, on s’hi van fer les obres necessàries d'adaptació i modernització.

Finalment, essent provincial d'Andalusia el P. Serafín Puerta Pérez i prior del convent el P. José Luís Zurita Abril, el 20 de Maig de 1992, després totes aquestes vicissituds,  s'inaugurava el nou convent de Cadis construït sobre una part del solar perdut per la desamortització.

 

 

 

Comunidad
IMATGES
Cádiz (2).jpg
Cádiz (3).jpg
MAPA
VEURE TOTES