Comunitats

COMUNITATS

SAN FERNANDO
Titular: San Joaquín y Santa Teresa
Data de fundació: 02-06-1680
Direcció: Real, 225, 11100, Cádiz, San Fernando
Telèfon: 956 88 18 07
Correu Electrònic:
Activitats:
  • Parroquias
  • Colegios
  • Atención Carmelitas Descalzas
BREU HISTÒRIA

Fundat en 1689 i abandonat, com tots els altres, quan la supressió dels convents del 1835, va quedar com a rector de l'església el P. José de Santa Catalina, ajudat per dos germans. En la seva companyia es va educar el que amb el temps seria ser el millor custodi de tot el què va restar de l’antic convent, el senyor Francisco de Paula Almeyda i Albarrán. Aquest sacerdot exemplar, no solament va conservar viva la devoció a la Mare de Déu del Carme, sinó que va fer créixer el seu culte. En una cel·la de l'abandonat convent moria el P. Almeyda el 17 de març de 1900. El bisbe de Cadis va oferir llavors l'església a l'orde. El llavors provincial de Castella, P. Fernando de la Inmaculada, va acceptar de bon grat i va enviar al P. Gonzalo i al germà Gorgonio a prendre’n possessió, amb l'esperança que el nou provincial continués els tràmits fins a aconseguir la fundació canònica. No ho va creure convenient l’elegit P. Sebastián, que, excusant-se davant el bisbe per la falta de personal, li va retornar l'església. Aquest acte va endarrerir més del que convenia el retorn dels carmelites a la ciutat. Nomenat D. Augusto Calderón rector del temple va fer el que va poder, més endavant, per evitar-ho. Si es va mantenir el culte a la Mare de Déu va ser gràcies a la devoció de la “Hermandad del Carmen” i a l'interès d'un dels seus membres més il·lustres, el senyor Manuel Díaz Subtil, que van aconseguir, a més a més que la Mare de Déu del Carme fons nomenada patrona de San Fernando el 1920.

El P. Fernando primer i el P. Bonifacio després, van intentar recuperar aquesta casa, però infructuosament. El convent, que havia estat dedicat a caserna d'artilleria, va ser posat en subhasta pública. L'edifici va patir l’espoli de tot el seu ric fustam i fins i tot la volta del claustre processional va quedar molt deteriorada. Això va alarmar a l’“Hermandad” que va procurar per tots els mitjans el retorn dels religiosos.

Pel de juliol de 1920 el senyor Manuel Díaz Subtil va fer una visita als carmelites de Cadis interessant-los per la fundació. En aquells dies hi havia al convent, prenent banys medicinals, el P. Juan Evangelista, que va acollir la idea amb un gran interès i no va parar fins a veure-la feta realitat. El dia 21 d'octubre el Definitori Provincial acceptava la fundació i s'iniciaven els tràmits per recuperar el convent de forma gratuïta. Com que no va ser possible, es va procurar que sortís a subhasta pública, essent adquirit pels carmelites, que van prendre possessió de l'immoble pel setembre de 1922. Ja abans havien aconseguit l'església que, cedida pel bisbe el 7 de juliol de 1921, va ser lliurada el dia 13 de febrer de 1922, dia en què va quedar restablerta canònicament la vida de comunitat formada pel seu primer superior, P. Jorge de Santa Teresa, i els pares Juan Evangelista i Diego i el germà José María.

Immediatament es van fer les obres de restauració necessàries, que van anar tan ràpides, que per l'octubre de 1923 es va poder acollir un dels cursos de teologia. Els murs del convent antic són molt sòlids i no va caldre canviar res de les seves línies generals. Després no ha calgut fer més obres que les necessàries per adaptar-ho als diferents usos que ha tingut. L'únic i greu problema d'aquesta casa ha estat sempre els sostres; va caldre fer-los tots de nou, ja que havien desaparegut, totes sense excepció, les antigues bigues de caoba i cedre; reposades de pi, el clima les destruïa tan ràpidament, que rar ha estat el prior que no ha hagut de refer algun sostre. Fins que van començar a posar-hi bigues de ciment. Tot i amb això, l'església conserva el seu primitiu fustam, magníficament cuidada pel P. Catalina i el P. Almeyda,  i mai ha hagut de ser reparada.

Parlar de San Fernando i no parlar de la Mare de Déu del Carmen, seria deixar la història a mitges. Per retre-li culte es va crear la cèlebre “Cofradia de Nuestra Señora del Carmen” per decret de l'11 d'agost de 1698, donat pel bisbe de Cadis i amb autorització del General de l'orde. La imatge, que la “Hermandad”, la ciutat i la Marina espanyola consideren com la seva Patrona, va ser un regal del seu primer prior, el senyor Luis de Ardila. Va sortir per primera vegada al carrer en processó el 1708, i des d’aleshores, la seva devoció ha anat sempre en augment. El 1921 es van celebrar amb gran solemnitat les festes de la proclamació del seu Patronat sobre la ciutat i per aquest motiu es van estrenar el pas, mantell i pal·li, que encara avui dia llueix en les grans diades. El 12 d'octubre de 1951 va ser coronada canònicament en mig de grans festes i homenatges de tot tipus. Per aquest motiu, i mitjançant subscripció popular, es va construir una artística corona d’or i pedres precioses, obra de l'orfebre sevillà Seco Velasco.

 

Comunidad
IMATGES
San Fernando (2).jpg
San Fernando (3).jpg
MAPA
VEURE TOTES