Comunitats

COMUNITATS

EL PRADO
Titular: B.V. Mª del Monte Carmelo y Sta. Teresita del Niño Jesús
Data de fundació: 26-10-1912
Direcció: Irigoitía, 1007, 11700, Uruguay, Montevideo
Telèfon: 598 2 336 6714
Correu Electrònic: elprado@ocdiberica.com
Web:
Activitats:
  • Iglesia de Culto
  • Postulantado
  • Vicariato
BREU HISTÒRIA

Tot i que es va dient que el permís per a la fundació es va donar el 24 de març de 1913, dilluns de Pasqua, vigília de la Purificació de María (quina data!), cal afirmar que va ser el 26 d'octubre de l'any anterior. Pel març de 1913 Mns. Isasa va concedir permís per “traslladar la ubicació de la fundació del Reducto al Prado”.

Qui va contribuir de manera decisiva a aconseguir aquesta llicència de fundació canònica “in scriptis” va ser el P. José Gamba, inspector dels salesians, l'amistat dels quals amb el P. Constancio i afecte a l'orde del Carme ens són prou coneguts.

El rector de l'església de Nuestra Señora de los Dolores del barri del Reducto, Mn. Antonio d´Elía, havia ofert al P. Gamba un terreny dins dels límits de la seva parròquia perquè establís allí alguna de les seves obres… El P. Gamba, que estava al corrent de les dificultats que atabalaven al seu amic carmelita, va suggerir generosament al rector que regalés aquest terreny al P. Constancio per a la fundació que estava cercant, i Mn. Antonio d´Elía va accedir. Ja el 14 de setembre de 1912 escrivia el P. Constancio al provincial P. Valentín: “Haig de comunicar a V.R. que m'ofereixen un terreny que té metres mil sis-cents, cantonada a dos carrers: Porongos i San Eugenio, a la parròquia que anomenen del Reducto. Aquest terreny el van comprar per fer-hi una església que servís d'ajuda a la parròquia i ara me l’ofereixen a mi regalat. Té 27 metres de front i 53 de fons. Està a dues quadres d'una de les avingudes principals…”.

El mateix P. Gamba va intercedir davant del bisbe, en el qual exercia gran influència, perquè autoritzés la fundació dels carmelites… El cas és que en la mateixa data que el P. Constancio feia la sol·licitud formal a Mons. Isasa d'una fundació carmelita a Montevideo (el 19 d'octubre), don Antonio D´Elía oferia al P. Constancio per escrit el terreny de la seva  propietat, intercedit a favor seu per l'inspector salesià, amb aquestes paraules:

“En aquesta la meva parròquia i en els voltants de Vila Muñoz, entre San Eugenio i Porongos,  hi tinc un terreny amb un àrea aproximada de mil sis-cents metres. Aquest terreny va ser donat a la parròquia pel Dr. Alejandro Gallinal, per fundar una capella en aquell paratge. Considerant que la fundació d'una nova casa religiosa en la meva parròquia és un be immens per a la mateixa, amb el major gust poso a la disposició de V.R. dit terreny, sempre que la Cúria Eclesiàstica, com a autoritat superior, i el Dr. Gallinal, com a il·lustre i generós donant, no oposin dificultats al meu oferiment”.

Recolzat, doncs, per aquest generós document signat per don Antonio d´Elía i recolzat (ho sabia molt bé) pel salesià, a qui el P. Constancio anomenava  “carmelita in passione”, aquest, el mateix dia 19 d'octubre, va dirigir a Mns. Isasa la següent sol·licitud:

“Il·lm. i Rmo. Senyor:

Qui subscriu, P. Constancio del S. C. de Jesús, Carmelita descalç, en nom del General de la seva Orde, Fr. Ezequiel del S. C. de Jesús, humilment demana a V. Il·lma. Rma. (sic) el degut permís segons dret per fundar una casa de l'Ordre a la Ciutat de Montevideo. Gràcia que espero aconseguir de la seva bondat, per poder treballar pel bé de les ànimes.

Déu guardi a V. Il·lma. Rma. molts anys pel bé de l’arquidiócesi que tan dignament governa”.

Al P. Ezequiel li escriu en aquesta mateixa data: “Suposo rebria la meva última, on li deia em regalaven un terreny. Avui només li anuncio que tinc gairebé per segur que un d'aquests dies tal vegada aconsegueixi l'autorització oficial del bisbe perquè puguem fundar”.

En efecte, Mons. Ricardo Isasa va expedir la llicència de fundació el 26 d'octubre de 1912, que diu així:


“Montevideo, 26 d'octubre de 1912.

Per la nostra banda, quan pertoqui en dret, d'acord amb el sacerdot del Reducto i amb les cauteles que les circumstàncies aconsellen, donem el nostre permís per la fundació d'una casa i capella en la jurisdicció del Reducto, que proposa el Revd. Constancio del S. Corazón de Jesús, de l'orde dels Carmelites descalços, i fem vots per la realització del seu projecte, que no dubtem cedirà en benefici i profit de les ànimes.
Prengui's raó en el llibre de la Cúria Eclesiàstica i comuniqui's per nota al recurrent.

+ Ricardo, Bisbe d’Anemunio, Administrador Apostòlic”.

En aquest breu rescripte Mons. Isasa es retrata de cos sencer: amb la seva estima pel P. Constancio i la seva orde, que tant de be estava fent ja en la diòcesi, i amb la seva por a una reacció negativa dels governants. Faci's, sí, però “amb les cauteles que les circumstàncies aconsellen”.

El mateix P. Constancio li explica al P. General, en carta del 5 de novembre, com van anar les coses: “Paso a comunicar-li que la santa Mare, durant el seu mes d'octubre, ha vençut moltes de les dificultats que es presenten per aquesta fundació, i amb gran sorpresa dels que saben funciona això, he aconseguit del Sr. Bisbe la llicència “in scriptis” i segons dret perquè puguem fundar. Vaig fer la petició formal pels dies de la Santa; després el bisbe em va convidar a prendre te a casa seva, però la contestació oficial (encara que signada el 26) no la van donar fins al 31 d'octubre i després de portar jo mateix a la Cúria la contestació favorable, escrita en puny i lletra del mateix Sr. Bisbe. Encara que ho han volgut trastornar-ho, no ho han aconseguit. Només han variat alguna cosa accidental, assenyalant-me per la fundació el radi de la parròquia on em regalen el terreny. Jo no volia que ho haguessin concretat, però no pot sortir tot a la mesura dels nostres desitjos”. I a continuació ofereix al P. General el fruit dels seus esforços: “Crec que aquesta era la comissió que se m'havia encomanat i la que em sembla haver complert. Ara deixi'm anar a descansar a la Muntanya Carmel”.

Al provincial P. Valentín li afegeix: “A la Cúria han volgut desfer la cosa, però no els ha estat possible, perquè vaig fer el pas en terreny molt ferm, portant jo mateix l'autorització del bisbe; i així i tot me l'han canviat una mica de com el bisbe ho havia posat, obligant-li a fer una segona autorització per afegir dues paraules… Jo vaig demanar en general i ells han concretat en el radi de la parròquia on regalen el terreny. D'antuvi, el que m'ho regala ja m'ha autoritzat perquè ho vengui, si vull, i compri en un altre punt, si em convé”.

Podia estar content el P. Constancio i escriure-li al P. General satisfet i reptador: “Els que han dit i redit que estic aquí perdent el temps i altres coses que no són per posar en el paper, què diran ara quan se'ls pugui presentar un terreny regalat i una llicència aconseguida en les crítiques circumstàncies per les que està passant aquesta República? Cal aixecar el cor al Cel i posar la confiança en Déu…”

P. Julio Félix Barco. Història del Carmel descalç a Uruguai. (manuscrit en vies de publicació)

Comunidad
MAPA
VEURE TOTES