Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»

En aquest primer diumenge “ordinari” després del Nadal, encara ens arriba el ressò d’aquestes festes entranyables, significatives, bàsiques i definitives per entendre i viure  la fe en Crist. També avui, com en les festes de l'epifania i el baptisme, assistim a la manifestació a Israel, i al món sencer, d'aquest Home esperat, el Messies, el Salvador, aquell que dona llum i vida. I l'Evangeli de Joan, amb aquest text especialment significatiu, ens serveix per entrar en el tema.

L’acció de Jesús és un senyal, un signe que necessita la interpretació per als qui el  contemplen o comparteixen, que encara avui cal que nosaltres el valorem i l’entenguem en la nostra vida i les seves circumstàncies. El primer signe de Jesús se'ns presenta en un relat amb molts significats i, com en altres ocasions, la primera lectura del profeta Isaïes ens pot ajudar a entendre’l millor. Es tracta aquí d'unes noces, però no entre dues persones, sinó de la salvació entesa com a unió íntima,  un lliurament mutu, entre Déu i el poble, entre Déu i cadascú de nosaltres. L'Evangeli, anteriorment, ja ha assenyalat Jesús com l’Espòs, el que és digne de deslligar la sandàlia i reclamar així el seu dret a casar, salvar, redimir, assumir la naturalesa humana. Des d'aquest moment, ja no ens sentirem abandonats, assolats o derrotats perquè ja és aquí aquell que ens prefereix a cadascun per sobre de tot i vol unir-se amb nosaltres (primera lectura). Per això l'Evangeli relata unes noces, sense parlar de la núvia, i en la qual Jesús manifesta la seva glòria, la seva intenció fonamental, i els seus deixebles comencen a creure en Ell, és a dir, comencen a entendre el que de veritat representa, es viu i es rep (i cal lliurar) en aquesta aventura. El signe, que consisteix en la transformació de l'aigua inútil de les purificacions rituals dels jueus (expressió de l'antiga aliança) en el vi novell de l'alegria i la festa (que simbolitza la nova aliança), assenyala que en Jesús es pot tastar realment i històrica l’amor de Déu.

Que gràcies a Ell ja no estem sols perquè Déu pren la nostra vida, el que som i volem ser. Cal entendre, també, que és en l’Eucaristia on es recorda, reviu, experimenta i es realitza tot això, de manera que ho puguem portar a la nostra vida. Ens cal la fe i l'acolliment perquè Jesús pugui transformar en festa, perdó i fraternitat la nostra vida i les nostres relacions.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 62,1-5)

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,5-11)

Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

» Evangeli

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan (Jn 2,1-12)

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.» Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........