Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»
15-09-2017
«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»

La comunitat de Jesús és la nova humanitat, l'alternativa o el ferment d'una nova societat autènticament solidària i fraterna. I aquesta realitat es basa en el perdó. Aquest és nucli del discurs a la comunitat en el qual l'evangelista resumeix els ensenyaments del Mestre que permeten que visquem junts i construïm aquest regnat. La primera lectura recordava que la ira, la venjança i la rancúnia no serveixen per a res en les relacions humanes ni en les relacions amb Déu. La realitat és un entramat d'intercanvis entre persones, entre nosaltres i amb Déu i no es pot pretendre rebre el perdó diví sense mostrar compassió vers els altres. No hi ha ofrena davant Déu que sigui vàlida si no estem disposats a acollir i perdonar els germans. Jesús ho deia molt més clar: no hi ha perdó de Déu –i bé que ho necessitem– sense perdó al germà. Jesús li diu a Pere que aquest perdó no té límits, que és part i fonamenta les mateixes relacions humanes i és la única esperança de sanar-les i, fins i tot, d'avançar en elles. Conforme ens relacionem, volent o sense voler, anem mostrant els nostres defectes, el nostre egoisme, ens fem mal, posem el jo pel damunt del bé dels altres, ens creiem el melic del món.

Per crear una autèntica comunitat de vida és imprescindible que ens perdonem i que aquest perdó sigui il·limitat, “fins a setanta vegades set” vol dir sempre, que mentre el germà segueixi sent germà, l’haig de perdonar i ell m'ha de perdonar a mi. La paràbola amb la qual Jesús il·lustra l'ensenyament posa l'accent sobre la gran diferència que hi ha entre el perdó que ens concedeix Déu i el que ens donem nosaltres. Fins i tot podem pensar que és una exageració, que aquest perdó de Déu dels nostres “faltetes” no es pot comparar amb l'increïble esforç que fem nosaltres al perdonar les ofenses que ens fan, però és això, precisament, el que ens cal reflexionar. Tant de bo que, com l'evangelista, arribem a la conclusió que la quantitat del nostre perdó és incomparable amb el perdó diví, que és el mateix Jesucrist. El que ha fet el Senyor per nosaltres és incommensurable: ens ha donat la capacitat d'experimentar l'amor del Pare, de ser fills i de ser germans.

 

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira (Sir 27,30-28,7)

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 14,7-9)

Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 18,21-35)

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.» Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........