Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal»
22-09-2017
«Els primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal»

A la nova comunitat i nova humanitat, projecte de Jesús i regnat de Déu, s’hi va acceptant unes regles noves de premi i valoració de les persones. L'evangelista tanca aquesta part de l'Evangeli, abans d’entrar a l'última que narra els últims dies a Jerusalem, parlant sobre la recompensa als seus deixebles. Seguir a Jesús no és una decisió que acaba en el buit o una pura donació que acaba en el no-res. El regnat de Déu ja és, en si mateix, una recompensa, un món nou del qual es participa tan aviat com comença aquest seguiment. Un món amb noves relacions, on cal donar, certament, i molt, però on també es rep. La proposta de Jesús és una oferta real, alternativa, d'autèntica millora i canvi a una situació més positiva, encara que diferent. En el fragment anterior de l’Evangeli, Jesús parlava de la recompensa dels apòstols, dels deixebles més propers; en aquesta paràbola parla d’allò que rep com a paga qualsevol deixeble, qualsevol creient i participant en la nova realitat.

En primer lloc, queda clar que la crida, la invitació, és contínua, i es pot sentir en qualsevol moment i tota hora. No exclou ni exclourà ningú; hi ha treball i recompensa per a tothom. Quan s'escolta una paràbola cal fixar-se bé en allò que crida l'atenció i que acostuma a marcar el missatge central que es vol comunicar. En aquest cas es tracta d’una paga, un denari, única recompensa per a tots els treballadors de la vinya. Contrasta amb la idea de justícia humana, segons la qual cadascun rep en proporció al temps o la intensitat del seu treball. En el regne regeix un criteri molt diferent. La recompensa és la mateixa per a tothom, i no es tracta d'una dolenta o anticipada imitació del comunisme sinó que la realitat de Déu és així: es dóna a tots els que es vulguin donar i es dóna del tot. La recompensa en si és l'amistat, la confiança, la relació viva amb Déu en Crist i és sempre més que suficient per viure, per seguir endavant, perquè ens sentim estimats, valorats, escoltats i amb moltes ganes d’estimar, valorar, escoltar.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 55,6-9)

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,20c-24,27a)

Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 20,1-16a)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós? »Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........