Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu»
29-09-2017
«Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu»

Comencem la darrera part de l’Evangeli de Mateu. Jesús ja és a Jerusalem perquè es compleixi definitivament el voler de Déu i l’evangelista explica records de l'ensenyament i l'actuació de Jesús a manera de controvèrsies, d' enfrontaments amb les autoritats i el poble que el rebutja, que no vol veure en Ell la presència del regne de Déu. Es tracta, des del punt de vista de Jesús, de fer un últim i desesperat intent per fer que poderosos i poble s’ho repensin i acullin la salvació, deixant de banda rancúnies latents. L'evangeli d’avui és una paràbola que contraposa l'actitud dels conversos en obres a la dels líders, rics solament en paraules i aparences però que es neguen a viure en justícia. Ens mostra els fariseus que han rebutjat l'Evangeli i els penedits i pecadors menyspreats. Els primers són exclosos, mentre que aquests entren de ple dret a la nova realitat. Creure en el Déu de Jesús no és combregar amb una sèrie de dogmes i teories o acceptar-les superficialment, sinó plantejar-se realment, a la nostra vida, la voluntat de Déu, encara que a vegades contradigui les nostres apetències, desitjos, aparences, temors, egoismes i falses possessions.

A la vida real es participa de Déu amb les obres, fent encara que no se’n parli, i no dient que es fa per acabar no fent res. Avui també recordem la nostra estimada germana Teresa de Lisieux: el Déu veritable és en la realitat de les coses i solament a través de l'amor s'autentifica la fe i és capaç d'ajudar, de salvar-nos. Des de la infància espiritual ens convida, tanmateix, a créixer com a persones, conservant la capacitat de sorpresa i confiança dels nens però assumint les responsabilitats del servei i de l'amor. Això vol dir assumir deures i no solament drets, de la nostra vocació o elecció en la vida, sense fugir ni escapar-nos. La voluntat de Déu és que siguem feliços, sens dubte, però pel camí de la veritat, del servei, de l'amor.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 18,25-28)

El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,1-11)

Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.]

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 21,28-32)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.» Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........