Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici"
06-10-2017
"La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici"

El profeta Jesús,  segons l'Evangeli de sant Mateu, ja a Jerusalem, continua amb els seus darrers intents per convèncer als dirigents del seu poble, del poble de Déu, que es comportin com a tals. En aquesta ocasió ho fa amb una paràbola ja antiga, del gran Isaïes, que parla del comportament del Senyor amb els seus,  que són el que són gràcies a Ell, que sense el seu impuls no són més que un grup perdut, sense origen i sense meta, que estan sols i impotents enmig d'un món que haurien de canviar abans que acabi amb ells. Ells són la vinya, l'obra del Senyor, plantada en aquesta terra beneïda no per posseir-la,  dominar-la i explotar-la sinó per donar fruits de llum, compassió i vida. I no solament no ho fan sinó que han rebutjat a tots els que el Senyor els ha enviat, menyspreant la seva presència i la seva paraula, i pitjor, volent utilitzar-la en el seu propi benefici,  com una espècie de xantatge o assegurança divina que els salvaguarda perquè tenen a la seva disposició l'immens poder de Déu. Jesús els vol fer veure que el Déu veritable no dóna falses seguretats sinó una missió i la força necessària per dur-la a terme. És més: el temps s'acaba i després de l'últim missatger,  que és el propi fill iniciador i continuador de l'aventura,  hauran d'assumir les conseqüències dels seus actes. La paràbola en boca de Jesús significa que Ell coneix perfectament el que passarà i que ho assumeix i que això dóna valor a l'advertiment.  La vinya del Senyor serà arrasada,  arrencada d'arrel i substituïda per una altra gent,  un altre poble que naixerà d'aquest Home a qui ara rebutgen.

Ell és la voluntat de Déu i la seva presència, la possibilitat real que el seu poble sobrevisqui i dugui a terme la missió de donar llum, de ser alternativa i presència real de Déu i de la salvació. Quan Mateo va escriure l'Evangeli això predit ja havia succeït i poca cosa quedava sencera a Jerusalem. Molts van creure. Nosaltres som ara la vinya del Senyor. Revisem què estem fent amb la vida que ens ha donat, amb la seva gràcia, perdó i força, a qui il·luminem i si ho fem i per què.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 5,1-7)

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)

Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........