Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Tot és a punt: veniu a la festa»
13-10-2017
«Tot és a punt: veniu a la festa»

Jesús, amb una nova paràbola, pressiona i posa en evidència la dolorosa realitat als dirigents del seu poble. Déu, el Pare, continua oferint la salvació, la vida, la felicitat, l'alternativa d'una altra manera de viure i de relació entre les persones i compartir els béns d'aquest món. És el que anuncia el profeta Isaïes a la primera lectura: els pobles antics, entre els quals Israel, s'imaginaven la salvació final com un gran banquet on, finalment, tothom ho podria compartir tot amb Déu i entre ells, sense injustícia, sofriment, desesperança ni dolor.

Avui, l'Església i el Carmel també celebrem la figura inigualable de Teresa de Jesús, 502 anys després de la seva mort. La seva experiència, vida i ensenyament il·luminen l'Evangeli, que no és una altra cosa que la proposta de Jesús, sempre actual i viva. Teresa ens continua convidant, com fa l'autèntica mística, a trobar realment al Déu viu en la nostra existència, a participar d'aquest banquet del que se’ns parla avui a la Paraula. Un banquet que ella mateixa definiria, com el Senyor, com una festa de noces, és a dir, un banquet d'afecte i amor veritables.

Se'ns anuncia i se'ns convida a veure en nosaltres mateixos que tenim la taula preparada, que hem estat convidats i que la decisió més encertada serà anar-hi, asseure'ns i experimentar l'amor de Déu en la persona de Jesús, que ha vingut a recollir-nos, a fer-se un amb cadascun de nosaltres i amb tothom. Teresa també ens fa ser conscients del “preu” d'asseure's a aquesta taula, d'acceptar aquest Amor que sempre exigeix més per poder donar més, que ens demanarà el lliurament de la vida sencera per poder donar-se completament Ell també. El banquet de la vida eterna és participar d'aquest vessament d'amor, de companyia, de sentit i llum que ens desborden però que es van creixent cada dia, en cada trobada d'oració i en cada trobada amb els altres, sempre que som capaços d'apartar nostre jo i el seu egoisme per fer lloc a l'Altre i als altres. La salvació, l'experiència viva del Déu de Jesús és sentir-nos profundament estimats i capaços del més gran amor, de donar la vida per no perdre-la.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 25,6-9)

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,12-14.19-20)

Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 22,1-14)

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats. »[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........