Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»
27-10-2017
«Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»

L'evangeli segons sant Mateu ens narra una altra de les controvèrsies directes de Jesús amb aquells que no només no se’l creuen sinó que el consideren perillós i fan que poden per desacreditar-lo i treure-se’l del mig. En aquesta ocasió l'evangelista ha resumit l'episodi que explica també Marc (cf. 12,28-34) i li dóna un caràcter bastant diferent al del segon evangelista. El que per a Marc és un diàleg sobre el què és més important en l'Aliança, del que tant Jesús com l'escriba en surten complaguts, aquí es transforma en un altre intent d'engany i parany. Altra vegada Jesús exposa quin és el centre de la voluntat divina (la llei sencera i els profetes): el primer i el principal dels manaments és el d'estimar. Estimar Déu, en primer lloc, amb tot l'ésser, el cor, l'ànima; i, com a conseqüència, criteri i confirmació d'aquest primer amor, estimar també el proïsme, els altres, com a nosaltres mateixos. Probablement no es pot dir més amb menys paraules i per això l'evangelista entén que Jesús està resumint tot el que Déu ens dóna i vol de nosaltres.

D'acord amb la primera lectura, l'Aliança té dos principis bàsics que anomena amor. El primer és la seva unió amb el Déu que l’ha alliberat de l'esclavitud i que li ha promès i lliurat una terra on viure en llibertat i en pau. Com a resposta, el poble ha d'estimar Déu, i no cercar-ne d’altres, prostituint-se, és a dir, falsejant aquesta relació bàsica i fonamental de la qual el poble obté la vida. L'Aliança també implica viure en la justícia, bandejant l'explotació dels més febles. Aquest respecte i amor als altres, especialment als més propers i desprotegits, és l'autèntica condició que sosté la societat de l'Aliança. No es tracta d'una comunitat de culte, sinó de vida. Sense una societat i estructures justes, la comunió de Déu desapareix. Per això el fet concret i quotidià d'estimar els altres, de servir-los, és l'única certesa i garantia de que, veritablement, estimem Déu, i que hem entès quant i com Ell ens estima.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills. »Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

» Evangeli

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........