Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l»
10-11-2017
«L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l»

Avui comencem a llegir el capítol 25 de l’evangeli de Mateu, corresponent al cicle A del temps litúrgic, abans d’encetar d’aquí a poques setmanes un nou camí d’advent. Jesús, després de desacreditar als qui intentaven desautoritzar-lo i fer-lo caure en un parany i de retreure’ls directament com a falsos dirigents i pitjors pastors del poble de Déu, es torna a dirigir als creients i deixebles, conscient que li queden poc temps i ocasions, ja que no ha deixat als seus oponents cap més opció que acceptar-lo o assassinar-lo judicialment. No se sap si Jesús, o els seus contemporanis immediats, pensaven que l'espera del triomf del Messies seria més o menys llarga; sembla ser que s'esperava un desenllaç en pocs anys. Potser és que la ment humana no sap veure-hi més enllà. Però quan Mateu escriu, ja havien passat suficients anys perquè el seny i saviesa que invocava, demanava i mostrava la primera lectura estigués present de ple dret en el cristianisme. L'espera anava per llarg, potser fins que Jesús pugui tornar sense imposar-se a ningú, quan tots ho demanem i confessem necessitar la plenitud i la fi del món. En realitat, la paràbola evangèlica mostra que l'essencial és conviure amb l'esperança perquè, al cap i a la fi, el final pot ser llunyà o presentar-se de la manera més inesperada.

Aquesta espera és la que revela la fidelitat, la convicció o la negligència en la pròpia manera de viure la fe. El que importa, en la pràctica, és aquesta vivència que, a la vegada, és quotidiana i a llarg termini. Cal calcular bé l’“oli” necessari, un element imprescindible que cadascú s’ha de procurar, no s’hi val que ens el deixin a darrera hora. L’evangeli fa referència, potser, al treball diari i fidel per la veritable relació en la fe amb qui ha de venir, l'Espòs, el Messies, Jesús el Senyor, mitjançant la pregària personal i silenciosa, la celebració de la fe amb els altres i dels sagraments, al servei generós de l'amor i al lliurament als altres. Aquests aspectes són els que mantenen viva la llum de l'espera fidel, aconseguint al mateix temps, potser, el retorn a poc a poc, dia a dia, de l'Espòs. Ell és l'Amic que mai falla. No li fallem nosaltres amb el nostre egoisme, comoditats o per no voler mirar més enllà.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sa 6,12-16)

La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’hi haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa. Pensar-hi sempre ja és tenir l’enteniment madur, i si, per trobar-la, hi ha qui passa nits en vetlla, aviat perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se’ls apareix pels camins i els surt al pas en tot el que es proposen.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 4,13-18)

Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell. [D’acord amb la paraula del Senyor us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor, no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d’entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.]

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 25,1-13)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen. Però les prudents els respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: Senyor, Senyor, obriu-nos. Però ell els respongué: Us dic amb tota veritat que no us conec. »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........