Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Sóc una veu que crida en el desert»
15-12-2017
«Sóc una veu que crida en el desert»

Aquest tercer diumenge de l'Advent, la Paraula de Déu insisteix en  la figura del Joan Baptista. En ell i en la seva predicació són com la base en la qual neix i es manifesta l'alternativa cristiana, la persona de Jesús. Joan li prepara el camí, possibilitant que es mostri, aparegui i reculli el foc encès i il·luminador de la profecia, que també ens recorda la primera lectura. Novament el profeta Isaïes parla de la feina principal de l'enviat de Déu: donar la Bona Nova als quals sofreixen, estan presos o necessiten experimentar la confiança en la vida que han rebut. Per a això, tenen la Paraula que ve autenticada per l'Esperit, la presència mateixa i viva de Déu a través de la predicació del seu enviat. Joan fa seva en les seves paraules i els seus gestos –el baptisme– aquesta presència de la Paraula i la seva realització pràctica en la vida dels qui volem escoltar, dels creients.

L'Evangeli de Joan, molts anys després, anomena al Baptista testimoni viu de la llum i defineix la seva tasca com la crida “perquè per ell tothom arribés a la fe” i narra les respostes que va donar a una mena de “comissió” enviada des de Jerusalem per verificar la seva autenticitat.

A les preguntes que li fan, Joan respon ràpidament que ‘no és el Messies’ ni el profeta que havia de venir a la fi dels temps. Ell només és un missatger, un profeta –ni més i ni menys– que fa seves les paraules del més gran els profetes antics i bateja per tal que es manifesti aquell “que ja teniu entre vosaltres” i a “qui no coneixeu”. Aquest que s'ha de manifestar sí que és el Messies, l'Espòs, aquell que ve a recollir-nos en la seva pròpia vida, a fer-se càrrec de la nostra indigència, feblesa, a posar remei als nostres mals i pecats, a donar-nos confiança, esperança, forces i ganes per seguir endavant, per fer una mica més que sobreviure: posar-nos dempeus, recuperar la nostra vida i amb ella la lluita perquè aquest món se sembli més, no una mica més, al món sempre somiat per Déu, el món del Messies, un lloc fratern per viure com a germans i germanes. A més, com a creients en Jesús nosaltres som ara com Joan, testimonis de la llum que s'ha de manifestar però que ja és present, i que cal mostrar amb les nostres paraules, gestos i opcions que el Messies, l'Espòs contínua viu i actuant entre nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........