Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut.»
06-01-2018
«Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut.»

La festa del Baptisme del Senyor tanca i resumeix les celebracions nadalenques. L'objectiu ara es veu clar: el Fill de Déu s'ha fet home com nosaltres per mostrar a tothom i sempre el seu compromís amb la creació i, especialment, amb les persones. Se’ns ha anat dient durant l'Advent: aquesta bella història anunciada del Nadal va començar a Galilea, quan Joan el Baptista predicava i batejava. En aquest entorn de renovació i esperances de vida nova, de canvis reals que tots podien assumir mitjançant una decisió i un gest, va sorgir un home que, en aparença era com els altres, i que desitjant el mateix que la gran majoria, netejar-se i comprometre's en una vida nova, també vingué a batejar-se, com a tants altres. És en aquest moment que els evangelistes situen aquesta experiència especial de la revelació, per a Jesús, i per als futurs creients en Ell, que va ser el seu Baptisme. Alguna cosa va succeir quan Jesús va baixar a l'aigua i es va batejar.

L'escàndol dels “cristians” és encara més palès en la manera d’explicar el fet: no el poden obviar perquè és un fet històric ben conegut de la vida del Mestre, però necessiten explicar-lo i donar-li un sentit des de la realitat de qui era i que només han pogut conèixer després de la seva resurrecció. Sens dubte, és un gest singular: el Messies, el Fill de Déu ens és revelat precisament quan és reconegut com un home més i que assumeix els mitjans humans de canvi i de reforma, però aquest moment també significa que es posa en mans de Déu com ningú ho havia fet mai. En el baptisme de Joan, i també en Jesús, es conjuminen els millors desitjos de reforma i canvi de l'home i les accions de Déu que sostenen i fan realitat aquests desitjos. A Jesús no el molesta que el prenguin per un “pecador”, com als que baixaven a batejar-se, perquè comença la salvació, la redempció, l'ajuda radical a tota persona per on ha de començar: en el moment de mortificació i exaltació quan hom es veu, a la vegada, necessitat i capacitat per decidir, créixer, millorar. És aquí on comença també el nostre camí de seguiment d'aquest Home, fill de Déu que ve a servir, fill de l'Home que fa plenament seva la nostra realitat i les nostres circumstàncies.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

» Segona Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

» Evangeli

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11)

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l'instant, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........