Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ensenya amb autoritat una doctrina nova»
26-01-2018
«Ensenya amb autoritat una doctrina nova»

Avui sant Marc, l'evangelista que ens acompanyarà aquest any, comença l'exposició de la Bona Notícia, de l'Evangeli de Déu. El primer relat mostra com era la paraula de Jesús, el seu ensenyament que era molt més que doctrina o coneixements. La seva paraula, diu l'evangelista, tenia autoritat i volent dir que no deixava indiferent, que commovia les persones, com ho havia fet als primers deixebles, els qui, immediatament, es van aixecar i el van seguir. O com la paraula de Moisès i dels veritables profetes, com llegim a la primera lectura, que és aquesta veu de Déu que revela la seva voluntat, la seva proximitat, el seu desig que les persones visquem en aliança. Perquè la veu divina no es pot copsar, no es pot escoltar, ens supera, no s'entén i per és per això que es manifesta a través de la veu humana dels profetes. Aquests han de tenir cura, pel damunt de tot, que la seva paraula reflecteixi fidelment la de Déu, perquè no hi ha pecat major que falsejar-la per ignorància o per malícia, per posar-la al servei dels propis interessos; per això el fals profeta mereix la mort, segons l'Escriptura. Jesús mostra el poder de la seva Paraula, que és Paraula de Déu, fent present la seva bondat, la seva proximitat, el seu interès pel benestar de les persones.

Quan Jesús entra en la sinagoga i comença a ensenyar, les persones que hi havia podien esperar, en el millor dels casos, un bon sermó, i potser breu. Però Jesús no fa un sermó sinó que manifesta i anuncia la novetat del que Ell significa, que és un profeta com els antics que porta, amb autoritat, la Paraula autèntica de Déu. Perquè la Paraula veritable ensenya, però no adoctrina, comunica però no enganya i, sobretot, es fa càrrec de les situacions de les persones que l’acullen i escolten. Estableix un veritable diàleg, que inclou la resposta i solució pels seus mals i necessitats, i també la proposta de compromís i conversió per a tots els que l’escolten. A l’Evangeli d’avui, la Paraula es confronta amb un esperit malèfic que s'ha apoderat d'un home i el deslliure, li expulsa el mal perquè sàpiga que Déu es preocupa d’ell i l’allibera. Potser és una forma de confrontar la Paraula amb la tossuderia, amb tot allò que ens lliga i sotmet, des de l'egoisme i la cobdícia personals, a la ideologia excloent. La Paraula allibera, canvia i transforma però cal que l’acollim.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s'aixequi d'enmig teu, d'entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s'havia reunit a la muntanya de l'Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'aixequi d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s'atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà”.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit, mentre que les dones casades s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home.» Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen.» I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........