Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

La febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula
03-02-2018
La febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula

I després de la Paraula amb autoritat i veritat, ve l'acció, el gest. Jesús manifesta l'efectiva proximitat del Regne de Déu no solament parlant d'una manera nova sinó també fent actuar aquesta presència i proximitat de Déu. L'Evangeli diu que, tot just sortir de la sinagoga, Jesús comença a fer realitat les seves paraules. Aquesta autoritat de la seva persona allunya la malaltia i el mal, a tants dimonis com amenacen l'existència humana. I començant pel més propers: la pròpia família –la sogra– d'un dels seus nous deixebles. En aquell temps, també la febre era considerada d'origen demoníac (com tot mal que no tingués una causa visible i directa). Realment el panorama humà respecte la malaltia era terrible i potser el pitjor era la sensació de desprotecció i abandó, com ho descriu Job en la primera lectura. La vida era meravellosa mentre estaves be i tenies diners però quan apareixia la malaltia la persona s’adonava del poc que comptava la seguretat que l'home es pot crear i mantenir. Els antics estaven especialment sotmesos a les malalties, com sabem, i encara avui nosaltres, potser, pitjor, ens volem ocultar sota una falsa seguretat tecnològica però la realitat de la vida i la malaltia s’imposa una vegada i altra, a prop nostre i fins i tot en nosaltres mateixos.

Davant d'això, Jesús ens mostra que no estem sols, que podem tenir un altre tipus de seguretat, la confiança en un Déu que és Pare i que, naturalment, ens estima i té cura de nosaltres, encara que potser no com esperem o volem o necessitaríem. Les curacions que recorda l'Evangeli, i que ni tan sols neguen els seus enemics més aspres, les podríem fer avui nosaltres amb les medicines que disposem o anant als serveis mèdics. L'Evangeli no ens mostra un remeier sinó un profeta que nega el poder absolut del mal, el pecat i la malaltia perquè Déu està intervenint en les nostres vides perquè entenguem que solament confiant en Ell viurem per sempre. La seva figura a l'Evangeli s'alça contra la desesperança radical de l'experiència d'estar sols i abandonats. I molts d'aquests signes els podem seguir fent nosaltres quan ens interessem i preocupem per la solitud, insatisfacció i mals dels altres. Avui gairebé ho tenim més fàcil: moltes vegades una simple salutació o mostra d'interès ja és un gran miracle. Molts dels que són curats, com la sogra de Pedro, s'afanyen per servir els altres. Tant de bo ens passi el mateix.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)

Job digué als seus amics: «L'home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure's a l'ombra, espera l'hora de cobrar com el treballador. Però a mi m'ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s'acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)

Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........