Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells»
23-02-2018
«No veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells»

El segon diumenge d'aquesta Quaresma ens recorda el relat de la Transfiguració com la millor de les motivacions en aquest camí, no solament d'aquests quaranta dies sinó en tota la nostra vida com a cristians. Aquest text, d'alguna manera, anticipa ja la Resurrecció, la Pasqua, en el context de l'Aliança. Si el diumenge passat recordàvem la primera, la pactada amb Noé i els seus descendents i animals, avui se'ns fa present la d’Abraham. El patriarca ens és presentat en un moment clau: quan escolta o entén que, misteriosament, ha de sacrificar al seu fill per seguir endavant la seva aventura com a creient. Amb això demostra la seva comunió profunda amb la Persona de Déu que l’ha tret d’allà on era  i que el guia no sap a on. És, aquests moments, quan es manifesta la seva fe feta vida, la seva total confiança en el Senyor que l’ha cridat a una aventura personal (i familiar perquè que inclou tot el seu entorn) amb insospitades conseqüències per a tota la humanitat. Aquest Déu (a diferència d’altres) no desitja la mort d'aquest fill que ho era tot per a  Abraham, precisament ara que, després de moltíssims anys, veia que es començava  a complir tot el que busca i se li ha promès; però sembla que no faci res per impedir la mort del seu propi Fill, que d'això tracta en realitat l'Evangeli.

El Fill de Déu, en canvi, haurà de recórrer el seu propi camí de fe per manifestar en la nostra realitat qui és i com el podem seguir i trobar en ell la força i l'esperança que necessitem per continuar endavant, per caminar cada dia en la foscor de la fe i la certesa de l'amor. Perquè fa això, perquè no renuncia ni traeix ni falsifica a Déu, és per això que Jesús transparenta o transfigura la seva presència. Manifesta que el diví està en l'humà, que s'ha de mostrar a través d'això i solament pot fer-ho, amb força i certesa, així: en la identificació de la nostra voluntat amb la seva, encara que això ens porti fins a la mateixa mort, a través d'aquestes petites morts de cada dia, negant l'egoisme i la cobdícia. Es tracta doncs d'un moment especial i després seguim el camí amb Jesús home, amb la realitat de cada dia, amb la nostra pròpia humanitat i la dels altres, el millor que tenim i també el que més hem de transformar.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust.» Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat”.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

LECTURES DEL DIUMENGE


...........