Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»
02-03-2018
«Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»

Les lectures del tercer diumenge de quaresma d’enguany continuen insistint en el tema de l'aliança. En aquesta ocasió, la Paraula ens recorda el pacte amb Moisés que va donar origen al poble d'Israel. El Senyor, veient l'opressió que sofrien els descendents d’Abraham a Egipte, els va alliberar intervenint en la història en favor seu i lligant amb ells una nova aliança, les clàusules de la qual, els “deu manaments”, se’ns recorden la primera lectura. Aquestes normes són un do, un regal, necessari per mantenir la llibertat i la fraternitat que rebuda de Déu. Allibera el poble de la religió del temor als déus i els prohibeix manipular el seu nom i Persona per a finalitats sectàries o de poder. El nou culte a aquest Déu alliberador és descans, fraternitat i solidaritat. En el seu nom es proclamen les normes fonamentals d'una societat veritablement humana sense robatoris, assassinats, mentides, cobdícia i egoisme. Aquest document és també una promesa de vida i de futur amb la qual cal comprometre's, sense dividir el religiós–diví de l'humà, ja que no té sentit el culte sense una vida de justícia, compassió i fraternitat. Desgraciadament el poble d'Israel no va seguir per aquest camí i ni els profetes van poder que tornessin a caminar en veritat.

El Temple de Jerusalem significava el compliment de les velles promeses: el Déu d'Israel habita enmig del seu poble garantint la seva assistència i la pervivència de l'Aliança. I és això el que Jesús desautoritza i anuncia la destrucció del temple, no solament perquè s'havia convertit en una banca i un mercat sinó, sobretot, perquè Ell ha vingut per a una cosa millor. Ell representa el veritable compliment de l'Aliança, la comunió veritable entre Déu i el seu poble, a través de la seva persona, el seu cos, la seva vida. Ell és qui reconstruirà aquest temple inutilitzat pels homes convertint-lo en el lloc on es puguin trobar de debò amb Déu i d'on sortirà el veritable perdó que permetrà viure noves relacions entre les persones. Però això serà el detonant que engegarà el principi de la fi de Jesús. El Temple no es podia tocar, no es podia predir falsament la seva destrucció o ruïna i Jesús ho fa, sabent a què s'exposa. És el seu últim gest públic: a costa seva, enderroca la vella relació entre Déu i homes, viciada i trencada, i es converteix en fonament del nou poble de Déu.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 20,1-17)

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions dels qui m'estimen i guarden els meus manaments. »Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. »[Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.] »Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d'ell.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,22-25)

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-25)

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........