Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic»
09-03-2018
«Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic»

La Paraula ens recorda aquest quart diumenge de Quaresma que l'Aliança va acabar per trencar-se a causa de les infidelitats d'Israel, quan va arribar un moment en la història en el qual la injustícia va poder més que la misericòrdia de Déu, i la comunitat i societat del poble escollit es va trencar i destruir. El Temple, la Ciutat, el Regne i tota aquella forma de vida van desaparèixer i el poble va haver de marxar a l’exili durant setanta anys. La lectura ho descriu com un càstig, una conseqüència pràcticament inevitable a causa del comportament del poble escollit fins que la misericòrdia de Déu assumí altra vegada la situació per fer-los retornar. Aquest exili va ser l'autèntic gresol de la fe d'Israel, separant-la del nacionalisme i de la falsa seguretat de donar per entès que un Déu Totpoderós no permetrà mai que ningú trepitgi el seu sant Temple, facin el que facin els creients. El propòsit de Déu no era tenir un poble sotmès sinó alliberar, salvar i donar vida com recorda l'Evangeli. Jesús parla amb el fariseu Nicodem, el més obert a rebre la novetat que Ell representa, i li manifesta la profunda intenció de Déu i de l'Aliança: lliurar el seu amor, la seva amistat, per convèncer-nos de com ens estima,  fins a l’extrem de donar-nos el seu propi Fill per confirmar la seva voluntat de fer el bé i donar vida, com a compliment de les seves promeses.

Aquest Fill serà més que el Temple, serà la llum, la veritat, i el seu lliurament es produirà amb un gest que li donarà visibilitat a tots els pobles i generacions. Tal com va fer Moisès al desert amb la serp, ara serà aquest Fill qui serà aixecat i exposat a la vista de tots. Signe controvertit que necessita de la fe i l'acolliment, com tot el que és diví, per experimentar que aquesta manifestació és realment el que promet, que fa realitat la misericòrdia i el perdó de Déu. Aquesta creu és el judici, el discerniment que fa sorgir la veritat profunda del cor de cadascun. La creu mostra el camí de la vida i la salvació, però també com costa de seguir-la.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys. Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........