Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»
06-04-2018
«Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»

Avui tanquem la gran Festa de Pasqua, vuit dies en un de sol. I ho fem plegats a l’entorn de la Paraula i l'Eucaristia, que són els principals signes del que celebrem: Crist, el nostre germà i Senyor, és viu, ens parla i ens comunica la força de la seva resurrecció, que és la mateixa força de Déu que transforma el mal i la mort en bé i en salvació. La seva presència, enmig nostre, com diu la primera lectura, lluita, intenta transformar-nos per dins perquè formem un sol cos, una sola família. Diem, i diem bé, que Jesús habita en cadascun de nosaltres però on es mostra de debò amb tota la seva força és a través de la comunitat, de l'Església. Per això diem que l’Església és el seu cos, però si Ell no és el cor d’aquest cos, no serveix de res. I el cor consisteix precisament en tots els nostres cors bategant a la vegada per un mateix ideal i un mateix projecte, posant tot el que som i tenim cadascun al servei del projecte de Jesús, i que Ell ha compartit amb nosaltres. Per això, per aconseguir-ho, per recordar-ho, per mantenir-ho, Jesús s’apareix enmig dels seus cada vuit dies, com ens diu l'Evangeli. Jesús es mostra justament el dia en què els deixebles ens reunim per recordar i reviure la Paraula i per fer-lo present a l'Eucaristia.

És el seu missatge viu, la memòria viva del que ha fet i fa per nosaltres, el que ens uneix poc a poc en un sol cor i una sola intenció. Al mig de tot això, l'Evangeli situa el poder – servei de perdonar. El contacte de la comunitat amb Jesús, que el té per centre i cor, sana i perdona. Com diu el text, celebrar-lo amb els germans i les germanes és tant com ficar els dits en les seves ferides, perquè són home i dones reals, de carn i os, que pateixen i lluiten, els qui el fan present i transmeten el consol de Déu que ells van rebre, mitjançant l'exemple del seu amor, servei i lliurament. Tant de bo també nosaltres, cada vegada que ens reunim, diguem amb el cor i la vida: ‘Senyor meu i Déu meu’.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........