Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

« Jo dono la vida per les ovelles»
20-04-2018
« Jo dono la vida per les ovelles»

El temps de Pasqua ens convida a viure i agrair el gran regal que Déu ens ha fet amb la comunitat, la família on hem rebut i on vivim la nostra fe: l'Església. Tal com se'ns recordava el diumenge passat, Jesús viu i ressuscitat es mostra a la història, de forma concreta, a través de la carn i la sang dels creients, i és comunitàriament, formant església, que sempre el podem trobar en els Sagraments, testimoni veritable de la seva presència viva. Ell dóna sentit a l'experiència pasqual fent que les nostres vides i les nostres fraternitats conformin el món que Déu sempre ha volgut: un món de relacions justes i lliures. Aquest és el regne de Déu que ens mena cap a la plenitud de la nostra existència i del pla diví de la creació.

Amb aquesta finalitat, cal que l'Església tingui una estructura, una realitat concreta, sempre obertura i en reforma per adequar-se contínuament a la realitat que ha d'assumir, i que té dues cares: la presència de Jesús Viu, a l'interior i la presència dels altres, del món, a l'exterior. L'Evangeli parla d'aquest tema a propòsit de la figura del Bon Pastor, el qual personalitza, te cura, fa progressar l'església que ha d'estar en el cor del regne de Déu. Aquest bon Pastor és sempre Jesús, el qual no cedeix a ningú aquest servei perquè ningú el podrà exercir com Ell però, al mateix temps, comparteix la seva “autoritat” (el seu servei i preocupació per les persones, la seva especialíssima relació amb Déu) amb els homes. Hi ha, és clar, els pastors de l'Església, els servidors en comunió directa amb el Pastor a través del Sagrament de l'Ordre, però també totes les altres persones que tenen cura dels altres i que s'esforcen en fer-los arribar el missatge i la presència de l'Evangeli, perquè se sentin estimats per Déu, com feia el mateix Jesús. Diu l'Evangeli que aquest servei no té cap sentit com a poder humà; que si se separa de la realitat, de l'impuls, la força i la misericòrdia del Pastor, es converteix en una pretensió ridícula com és la de qui diu actuar en nom de Déu sense que la seva vida sigui una imatge dels principis de l'home Jesús.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l'Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d'això que hem fet en bé d'un invàlid, i voleu saber qui l'ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d'entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l'edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li'n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........