Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater.»
27-04-2018
«Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater.»

L'Església, la nostra Església, és el gran fruit i la gran realitat visible de l'esdeveniment pasqual. Ens ho van revelant i recordant, d’una manera progressiva, les celebracions d'aquests diumenges. En primer lloc, com ja vam veure, l'Església és el cos presencial i històric del Senyor ressuscitat (en realitat, tota la humanitat ho és, però els que formem Església som, o hauríem de ser, conscients de deixar que actuï a través nostre). I com a Església, encara que tingui el cor i la vida interior ben arrelada en Jesús, alguna part pot vacil·lar, corrompre’s o desviar-se del veritable propòsit de la comunitat: sostenir i ampliar el regne de Déu, la missió rebuda de Jesús. Es tracta d'un cos, d'una família, però format de persones concretes, cadascuna de les quals ha trobat el seu lloc, el seu camí, té la seva història com pecador i com a sant. És el que li passa al mateix Pau, tot juts convertit a Jesús, ha de demostrar que la seva nova fe no és una treta per a seguir perseguint els cristians.

Poc a poc, utilitzant els recursos humans, aconsegueix incorporar-se a la seva nova família i anar trobant el seu camí i la seva missió en el seguiment d'Aquell que l’ha trobat i seduït. A l'Evangeli, el mateix Jesús parla de la comunitat humana dels seus seguidors com de la nova vinya, arrelada en Ell, procedent d'Ell, unida a Ell gràcies a la comunió de fe i de vida. Ha estat el seu lliurament fins a la mort el que ha obrat, a la vegada, la fi de la vella realitat del poble de Déu i el naixement de la nova estructura, realitat viva capaç d'acollir i mantenir tothom, però que també exigeix, sobre la base del gran do, que es doni fruit. El primer fruit és la pròpia perseverança, el “romandre”, com diu l'evangelista, en Jesús i en l’estil de vida, amor i servei que Ell ha començat i que nosaltres volem continuar. Perquè, solament vivint així es viu de debò, es viu per sempre. Només així podem ser bons sarments enganxats al tronc de la vinya, rebent llum, vida, perdó i donant el mateix als altres. La resta, l'egoisme, la cobdícia, la recerca del propi benestar pel damunt de tot, no serveixen de res; és quedar-se sec i morir.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31)

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s'hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........