Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.»
11-05-2018
«Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.»

El temps de Pasqua culmina en aquesta diada de l'Ascensió i en la Pentecosta de diumenge vinent, quan “s’hauran complert” el temps de celebració pasqual.  Però avui recordem amb goig el retorn de Jesús al Pare, després de quaranta dies (una altra “quaresma”) de profunda unió i revelació entre Jesús viu i els deixebles, uns dies que “no es van perdre ociosament”, com va escriure sant Lleó Magne, “sinó que, en aquest temps, es van confirmar grans sagraments, es van revelar grans misteris”.

No només han estat les anomenades “aparicions”, les trobades especials entre Jesús i els seus, en els quals el Mestre, pacientment, ha refet la comunitat i la seva fraternitat, ha renovat els seus ànims i els ha donat llum, força i esperança per a seguir endavant. Ha estat, sobretot, per una banda la superació de l'experiència de pèrdua, de separació, i per l’altra, assumir que aquesta dinàmica de presència-absència marca la vida de la nova església, de la nova família de Déu.

Els deixebles temien –i encara temem– aquests moments de foscor, quan els sembla que tot el que han viscut amb Ell ha estat com un somni sense to ni so. Jesús mateix havia dit: “"d'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”, i això els havia espantat al creure que es tractava d'una manera eufemística de parlar de la mort, després de la qual ja no el podrien –ni podrem– veure res. D'altra banda, calia, era necessària, aquesta desaparició, perquè tot home té el seu temps i capacitat limitats i Jesús ja no. Ell havia unit la seva humanitat, la nostra humanitat al Pare, i com a Fill de Déu, això va significar l'ocultació perquè Déu no es pot veure ni entendre en el nostre nivell de realitat. Però el que va viure l’ha unit per sempre amb nosaltres, com deien les lectures, i tot quedarà confirmat pel definitiu lliurament de l'Esperit, presència del Déu que actua amb seu amor, guareix, perdona i ens envia a proclamar el que hem experimentat. Ara es tracta d'això, de la Missió, de fer conèixer, sentir, experimentar i motivar tothom a viure l'aventura de trobar en els camins de la vida la força viva de Déu en Jesús, aquest Germà que dona suport a la nostra vida i a la nostra acció al servei dels altres per continuar, com Ell i amb Ell, donant vida al món.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se'ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l'eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)

En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........