Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Qui injuria l'Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai"
08-06-2018
"Qui injuria l'Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai"

Avui reprenem la lectura continuada de l'Evangeli de Marc, el nostre company de camí d’aquest any. Som al capítol 3, en el moment en què, després dels seus primers gestos i paraules, Jesús es troba amb la primera i fortíssima oposició. Segons l'evangelista, Jesús és espiat per veure el seu comportament i les seves reaccions davant el precepte del dissabte i altres disposicions de la Llei. Les autoritats es mostren suspicaces davant l'èxit i l'esperança que suscita la predicació de Jesús. Una passatges abans del fragment d'avui, el Mestre ha escollit dotze dels seus seguidors com a deixebles més propers, apòstols. Els ha encomanat aquesta tasca: “conviure amb ell, ser enviats a predicar amb poder per expulsar els dimonis”. És a dir, aquests dotze reben la capacitat per dur terme la missió que ha començat el mateix Jesús: han de conviure amb Ell per comprendre’l bé i després actuar, predicant i alliberant dels lligams del mal. Així comença a fer-se realitat la promesa que narra la primera lectura, anomenada també protoevangeli: després de la caiguda de la parella humana en la desconfiança, pel que fa a Déu i al pecat, el Senyor promet que la feblesa humana vencerà el poder de la temptació, la por i el mal.

Ens hem de posar una mica en la pell d'aquells que van experimentar la presència de Jesús, van escoltar les seves paraules i van veure els seus gestos o signes de curació: sense medicina, desprotegits d’una Llei i religió que sempre estan del costat dels poderosos, es veien perduts i abandonats. Per això entenen, almenys alguns, els seus gestos com a un alliberament, com la presència de Déu que es comença a ocupar veritablement de les seves criatures, dels seus fidels. Però són molts més els que no l’entenen ni el volen entendre: d'una banda, els seus mateixos familiars que el prenen per boig; per un altre els intèrprets de la religió del seu temps que el tracten  de posseït o de mentider, al nivell de la serp de la primera lectura. Jesús respon als uns i els altres amb arguments, dialogant, intentant que acceptin el que en el fons no volen comprendre perquè tira per terra el seu món i els seus muntatges: que en Ell actua la força i el poder de Déu, sempre al servei de l'home. Qui negui això s'incapacita per rebre res de Déu, per sorprenent que això ens sembli o, fins i tot, “injust” segons la imatge d’un Déu incapaç de “castigar”. Però no es tracta de castigar sinó d'establir realment la relació de comunió, confiança amb Déu en Jesús, que és qui salva i dóna la vida.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15)

Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?» L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el vendre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 4,13-5,1)

Germans, l’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és  ben bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d’homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït, però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 3,20-35)

En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l, perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït per Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d'una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment, si el regne de Satanàs s'ha dividit en faccions que lluiten entre elles ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d'un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l'Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat.» Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne. Després arribà la seva mare amb els seus familiars, i de fora estant el fan cridar. La gent que seia al voltant d'ell li diu: «La vostra mare i els vostres parents són aquí fora, que us volen veure.» Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus parents?» Llavors mirant els que seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........