Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«S'ha de dir Joan»
22-06-2018
«S'ha de dir Joan»

Aquest diumenge coincideix amb la solemnitat del naixement de sant Joan Baptista que s’imposa a la celebració d'un diumenge “normal”. És com una aturada en el camí per recordar la figura de l'últim profeta, el qual va significar la connexió entre l'antiga i la nova aliança.

Joan neix al mateix final de l'Antic Testament i ja pren part en el naixement de la realitat nova, de la intervenció definitiva de Déu en la història. Les lectures escollides per a la celebració el presenten, en primer lloc, com un profeta, com el mateix Serf del Senyor la vocació del qual descriu Isaïes. Es tracta d'un profeta misteriós que rep la seva vocació en el mateix si matern i una missió difícil encara que molt important. Tant és així que a ell li sembla un fracàs, una pèrdua de temps, energies i vida però al final ha de reconèixer que no ha estat així; que encara que ell personalment no ho pugui contemplar o no ho entengui (recordem el passatge on el mateix Joan pregunta a Jesús per la seva missió) s'estava complint la voluntat de Déu, s'estava generant la salvació. I aquesta salvació i missió consistia a reunir Israel i preparar-lo per rebre al Messies, aquell qui havia de venir. I, encara més: aquell qui seria “llum de les nacions” per portar la salvació fins als límits de la terra.

L'Evangeli narra el final de la història del naixement de Joan, un relat en el qual solament la seva mare ha entès el que succeïa realment i ha conservat la fe i la confiança en Déu. Ella, i no el seu marit el sacerdot del Temple, ha comprès que ‘Déu actua i és misericòrdia’, que significa el nom que l'àngel ha manat posar al seu fill. No es tracta posar-li un nom familiar, de continuar amb la tradició, sinó de trencar-la, de manifestar que comença una nova era, que Déu intervé de manera definitiva a través d'aquest naixement i del que s’apropa, del que ha de venir perquè aquest l'anunciarà i assenyalarà després com un home concret i present enmig del poble. Si tot naixement implica esperança i vida, aquest l'implica d'una manera molt especial i per això ho podem celebrar tots. Neix Joan el Baptista, neix la salvació i la vida definitiva per tots nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 49,1-6)

Escolteu-me, illes i costes, estigueu atents, pobles llunyans: Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l'ombra de la seva mà, féu de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu buirac, i em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» Jo estava pensant: «M'he cansat en va, he consumit les meves forces per no res.» De fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava la recompensa. El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra.»

» Segona Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 13,22-26)

En aquells dies, Pau digué: «Als nostres pares, Déu els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell digué: “M'he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor, ell durà a terme tot el que em proposo.» De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: Jo no sóc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus. “Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació.”»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 1,57-66.80)

Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s'hi oposava dient: «No, que s'ha de dir Joan.» Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se'n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S'ha de dir Joan.» Tots se'n van meravellar. I a l'instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell. I el noi creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........