Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau»
29-06-2018
«Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau»

Acompanyats per sant Marc, continuem aprofundint en la fe i en la presència de Jesús tot celebrant, especialment el diumenge, la paraula i l'Eucaristia. En aquesta ocasió, l'Evangeli ens convida a reflexionar com aquesta presència de Crist sempre es relaciona amb la cura i la recuperació de la vida, que és l'objectiu de la creació de Déu, com llegim a la primera lectura. Es tractava aleshores, com ara, que les criatures del món són saludables i no hi ha en elles el verí de mort. Més encara, Déu va crear l'home per a la immortalitat i ho va fer a imatge del seu propi ésser. Després, per desgràcia, la mort va voler frustrar el projecte diví: que tot el que és bell i bo visqués per sempre. La mort vingué per l'enveja que tenia el mal a aquesta feliç unió entre Déu i home. Jesús se situa al bell mig de l’enfrontament entre la voluntat de Déu, que és Pare, i la mort que sembla imperar i no respectar res ni ningú. Les lectures narren dos casos relacionats en el temps i l'espai i, a més, implica a dues dones, una més madura, però que està com en mort permanent a causa de la seva contínua pèrdua de sang, i una altra que ha mort abans de poder engendrar nova vida.

En general, el significat de les curacions que fa Jesús sempre van més enllà del que nosaltres entenem per “miracles”. Perquè un “miracle” el pot fer gairebé qualsevol. Moltes vegades, nosaltres mateixos utilitzem aquest terme per referir-nos a fets sorprenents que no tenen una  explicació fàcil. El que pretén Jesús és que es vegi que la situació ha canviat realment, que Déu, mitjançant la seva presència, retorna l'esperança i guareix el sofriment de la malaltia i del mal, i també la injustícia. En el primer cas, la força curativa surt d'Ell gairebé de manera imperceptible, per la necessitat i la fe de la primera dona. En el segon cas, és Ell qui pren la iniciativa i “aixeca” de la mort aquesta noia que gairebé no ha arribat a ser dona encara. En ambdós casos la vida es manté la vida. Déu s'ocupa de les seves criatures, deixant clar que amb Jesús ningú es pot sentir sol o abandonat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15.2,23-24)

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15)

Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n'havien recollit poc els en faltava.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 5,21-43)

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.» A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: ‘Noia, aixeca't.' A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........