Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.»
06-07-2018
«Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.»

L'Evangeli d’avui toca el tema de l'autoritat de la paraula profètica de Jesús, durant una visita que, segons explica l'evangelista, el mateix Jesús va fer al “seu poble”. Allí, el dissabte a la sinagoga, els seus conciutadans valoren el seu discurs profètic basant-se en que ja coneixen prou bé el text, millor que les paraules que es diuen. No saben d'on li ve el que diu, la seva saviesa, la seva autoritat. Ni tan sols els signes, que reforcen les seves paraules, els mereixen credibilitat. L'evangelista comenta al final que “allí no hi va poder fer cap miracle”. Tot això s'entén millor llegint la primera lectura: Israel, i qualsevol poble creient, és un poble rebel. És a dir, que a tots ens costa, poc o molt, escoltar la paraula de Déu que marca per on hem d'anar per ser feliços, per canviar aquest món que Déu estima sempre estima; i també ens costa haver de canviar, de deixar, d’abandonar. Caminar en la fe, dirigir-nos a una meta que a penes albirem i per un camí que sovint és dur i fosc, és difícil i genera sempre resistències.

Qui digui una altra cosa, o que seguir a Jesús no li costa, segurament menteix o s’enganya a si mateix, o creu que va endavant però no es mou. La paraula condueix a la vida veritable, que és Déu. Però ens resulta feixuga d’escoltar i d’assumir, perquè som “durs de mollera i obstinats”. Per a nosaltres, els cristians, Jesús un home com nosaltres, és qui ens comunica aquesta Paraula veritable. Això té l'avantatge radical que som capaços d'entendre el que diu i proposa i fins i tot ho veiem que ho assumeix en la seva pròpia vida, però això mateix també es pot convertir en un desavantatge: podem veure-ho o sentir-ho massa proper, massa poc misteriós, com els conciutadans de Jesús ho van veure en aquesta ocasió. Tot depèn, la paraula mateixa també, de la credibilitat que cadascú de nosaltres donem a Crist, de la relació personal que tinguem amb Ell; en una paraula, de la fe en Ell. Jesús és viu i present; amb la Paraula pot perdonar, sanar, guarir, retornar la vida i l’esperança, però és imprescindible que hi creiem, que la deixem fer perquè sigui també veritat en les nostres vides.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........