Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Ho recolliren i de les sobres ompliren dotze coves"
27-07-2018
"Ho recolliren i de les sobres ompliren dotze coves"

El Regne de Déu, l’àmbit i lloc físic-espiritual on els homes poden conviure amb Déu i entre ells, en pau, justícia i comunió, continua formant-se i es mostra enmig del nostre món gràcies a les mans de Jesús i als seus seguidors. Tanmateix, no n’hi ha prou amb la paraula del Mestre i calen també signes que mostrin clarament que es tracta d’una manera nova d'entendre les relacions humanes i amb els béns que Déu ha creat perquè tots els puguem compartir, i no perquè només uns pocs en gaudeixin o els venguin a preu d'or.

Aquests diumenges llegim un important capítol de l'Evangeli de sant Joan, el número sis, que complementa el relat de Marc que és molt més breu que els altres evangelis. En aquest primer fragment d'avui s’explica un dels Signes més importants de Jesús, la multiplicació dels pans i els peixos. En el text s'assenyala que “estava a prop la Pasqua dels jueus” perquè s'entengui que Jesús està oferint una alternativa als seus i a tothom. A Jesús el segueix molta gent, gràcies, es diu, al fet que “havien vist els signes que feia”.

Tota aquesta gent està aquí per ell, el volen continuar escoltant, volen formar part del seu projecte vital però ara necessiten menjar. Qualsevol organització humana que no asseguri l'aliment del cos, necessari per atendre totes les dimensions, no serà mai una alternativa real al sistema actual, per dolent que aquest sigui o ens ho sembli. Jesús els ha d’alimentar, però no com un signe convincent sinó per fer entendre que la seva comunitat, la seva família, és capaç de sostenir els seus i obrir-se a tothom, i no com a propaganda o argúcia, sinó com una joiosa oferta real. Jesús pren el que hi ha, el que li ofereixen, i la gent ho comparteix, i mostra que la generositat de Déu es manifesta cada dia des de la creació. Quan es treballa, es comparteix, es beneeix Déu, se’l té present, i l'aliment abunda per a tothom al centre de la comunitat humana, i encara en sobra pels qui encara no hi són presents. Encara que els signes sempre es poden interpretar malament o que cadascú els agafi com més li convingui. Per a uns, Jesús, és el Profeta, per a uns altres el rei que els traurà de la fam i la misèria. Ell respon retirant-se amb qui sap que l’entén, anima i manté.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l'home de Déu, Eliseu, vint pans d'ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d'homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 4,1-6)

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........