Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«El meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel»
03-08-2018
«El meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel»

Avui comentem, per interpretar-lo, el signe que va fer Jesús de la multiplicació dels pans i peixos, tal com l’explica l’evangelista sant Joan, i com afecta la nostra fe i la nostra vida. Jesús, després d’aquest acte, va desaparèixer i els que havien vist el signe el busquen. El debat comença, precisament, en el perquè d'aquesta recerca. Jesús comenta que no és pels signes que han vist,  i els han fet pensar, sinó perquè s’han atipat i en volen més. Repeteix que es tracta d'un signe per mostrar allò que val realment, perquè se n’adonin  de qui és en realitat i què vol Déu d'ells i de nosaltres. No han, no hem, de córrer i esforçar-nos per obtenir aquest aliment que s'acaba o les altres coses que pereixen, sinó per aquelles que de veritat duren i són per sempre.

Jesús no planteja un enigma sinó que assenyala directament allò que poden/podem fer: l’aliment que no mor i no deixa morir el donarà el propi Jesús, per a això ha estat enviat pel Pare. Per obtenir-lo, rebre-l, gaudir-ne cal començar per obrir-se al signe i entendre què significa. Això és creure, confiar en aquest Home que tenen/tenim al davant i que ha estat marcat per Déu mateix. En aquest punt, el debat torna al principi perquè, per creure en l'enviat, demanen un signe –s'entén que un altre– cosa que demostra que no volen veure-hi més enllà del que ja han contemplat, que per a ells és menys del que va fer Moisés, com llegim a la primera lectura: alimentar al poble enmig del desert. Jesús ha fet exactament el mateix, i ho han pogut veure, i els vol convèncer que darrere del signe de Moisés hi havia el mateix que darrere del que han vist.

És Déu qui alimenta, qui dona el pa, l'únic que pot proporcionar l'aliment que no s'acaba, l'únic que pot crear la veritable fraternitat i comunió entre les persones. Quan, gairebé convençuts, li demanen a Jesús que els doni aquest pa, aquest aliment, Ell afirma directament que ell “és el Pa de Vida”, que qui estigui amb ell, qui l’aculli i entengui qui és realment, experimentarà aquesta força i aquest amor que no passen mai.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 16,2-4.12-15)

En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d'Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d'Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d'Israel. Digue'ls, doncs: Â'“Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreuÂ'”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l'endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s'esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l'un a l'altre: «Manhu», que vol dir Â'‘Què és això?' Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 4,17.20-24)

Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l'han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l'altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l'home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L'obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: «Els donà el seu blat celestial». Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........