Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Només allò que surt de l'home el pot contaminar»
31-08-2018
«Només allò que surt de l'home el pot contaminar»

Tornem a l'Evangeli de Marc, després d'aquesta "excursió" de cinc setmanes pel capítol sisè de l’Evangeli de Joan, i el reprenem en el capítol 7, en plena polèmica entre Jesús i els fariseus i escribes, i de la primera església amb el judaisme supervivent a la destrucció de Jerusalem i el Temple pels romans l'any 70. Totes les religions tenen normes per copsar la idea de Déu que es té en el comportament quotidià dels creients, i per definir la manera d'acostar-se al sagrat en diferents contextos i moments. Aquestes normes, aquesta Llei (vegeu la primera lectura) defineix les formes de conducta que distingeixen els creients que es prenen de debò l'Aliança i que assenyalen davant els altres, segons el text, la proximitat de Déu i els mostra com a "savis" i com a un poble ben governat i organitzat als ulls dels altres. L'Evangeli de Jesús refà radicalment el sentit i el significat d'aquestes normes. La relació amb Déu no radica en l'exterior i, especialment, en certs gestos externs de culte quotidià. El gran tema de l'antiga aliança era com participar de la santedat de Déu mitjançant la purificació, en la qual tenia un gran paper, com en els nostres dies, l'aigua. Aquesta,  neteja, treu la brutícia i també les impureses, especialment després d'alguna transgressió. Davant les crítiques dels fariseus i escribes als deixebles de Jesús (i també del judaisme del segle I, reconvertit en rabinisme, a la primera església) l'Evangeli motiva l'abandó de les velles tradicions en què han perdut el seu sentit.

L'Evangeli obra la veritable purificació, la curació d’arrel allà on neix de debò la "impuresa", allò que ens allunya de Déu i dels altres, i deixa sense efecte la Paraula: l'interior de cada persona. Aquí neix el mal, l'egoisme, la cobdícia, tot el que ens allunya del servei i d'amor veritables. Es tracta de purificar l'interior amb la Paraula de Déu, l'oració, la compassió i l'amor de Déu que ens donen la certesa del seu perdó, davant d’uns ritus i pràctiques merament externes per més que siguin "les dels pares". La trobada amb Jesús porta la relació amb Déu a l'autèntic camp on es juga la transformació de l'home: el cor, les "entranyes", el centre de la persona que ha de canviar perquè canviï i purifiqui tota la resta.

» Primera Lectura

Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)

Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent”. I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)

Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua, vasos i gerros i atuells d'aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: “Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.» Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home.» 

LECTURES DEL DIUMENGE


...........