Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú"
07-09-2018
"Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú"

Ja hem comentat alguna vegada que l'Evangeli de Marc mostra més les actuacions de Jesús que els seus ensenyaments. En l’actuar, Jesús manifestava la seva realitat interior i obrava directament sobre les persones, tal com Déu vol i llegim a la primera lectura. Déu, del poc cas que li fa l’home, es “revenja”, “ve en persona” a rescabalar i salvar, a obrir els ulls dels cecs i les oïdes dels sords, a fer que els impedits caminin i saltin, i fins i tot la mateixa naturalesa sentirà aquesta intervenció al veure brollar torrents d'aigua que convertiran la terra seca en un verger, com al principi dels temps. Després de molts anys de manifestar-se, de parlar per mitjà dels profetes, finalment, en Jesús pot dur a terme el sempre havia desitjat. Ho manifesta el propi Jesús amb la seva manera de fer, amb els seus gestos i, per descomptat, amb els “actes extraordinaris” que fa i que ni tan sols els seus enemics poden negar (tanmateix, els interpreten com a provinents del diable).

Entre els gestos de Jesús que més atrauen l'atenció destaquen el d’obrir els ulls als cecs, perquè vegin de debò el que tenen davant, i el d’obrir les oïdes, el cas d’avui, perquè puguin escoltar Déu que es comunica realment a tots i cadascun de nosaltres invitant-nos a l'acolliment, la conversió, el canvi i a la vida. Perquè en la mentalitat antiga, ningú que no escolta és capaç de parlar, i sovint, en els nostres dies, es parla sense haver escoltat abans, sense haver comparat i reflexionat. Cadascun d'aquests “gestos” extraordinaris o miracles de Jesús són molt més que una curació física (que avui s’aconsegueix, més o menys, amb la medicina): Ell posa els dits en les oïdes tancades i amb la saliva, símbol de la vida, li toca la llengua per retornar a aquesta persona la seva dignitat humana, la capacitat de comunicar-se amb els altres. En tot el text no es parla d'una altra cosa: Jesús els mana que no parlin a ningú de la curació, tot i que, en sant Marc, sempre obté l'efecte contrari. No volia una transmissió “boca-orella”, que sempre falsifica o exagera, sinó la trobada personal, amb els ulls ben oberts i les oïdes preparades, per comprendre el que Déu fa.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 35,4-7a)

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5)

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (7,31-37)

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........