Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.»
22-09-2018
«Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.»

El fragment de l'Evangeli d’avui incideix en les conseqüències de la “revelació” de Jesús, una qüestió que, com vam dir, era central en el relat de Marc. La realitat, les circumstàncies i la veritat de Déu que Jesús manifesta i convida a compartir reclamen una explicació. Per això el text diu que Jesús comença a “instruir els seus deixebles”, a assabentar-los del que realment hi ha en joc. A la primera lectura llegim que la vida d'un home es revela en el que fa, és a dir, en les decisions reals que va assumint, no en el que diu o en les idees que diu assumir. Només davant la prova, la pressió i el sofriment apareix l'autèntica realitat interior de les persones. Jesús repeteix clarament que “el Fill de l'home”, expressió que prefereix a la de Messies, serà sotmès a aquesta prova: serà lliurat als seus enemics perquè el matin però, després, ressuscitarà. No se sap quina d'aquestes prediccions feia més por als deixebles, si el fet de la derrota i la mort de Jesús o les paraules enigmàtiques i completament incomprensibles en aquells moments sobre la seva resurrecció. L'evangelista diu clarament que “no ho entenien”. Feia falta, i encara avui, un gran esforç per comprendre què té que veure tot això amb el projecte de Jesús, amb la seva idea de fer el bé a tothom, consolar i ajudar.

L'evangeli ho anirà explicant. De moment, és bo que mantinguem oberta la pregunta. Jesús prefereix encarar les qüestions una a una i ara el que toca és tallar d'arrel la idea que el seu projecte tingui res a veure amb cap presa de poder, de la forma que sigui. Encara que no es diu, pel camí els deixebles han anat parlant de qui succeirà al líder, el qual ha parlat clarament de la seva pròpia fi o, almenys, qui estarà darrere d'ell com a lloctinent quan comenci la lluita. Comprenen que realitat és dura, que la lluita ho serà més, no es fan enrere –almenys ara per ara–, se senten valents. Però Jesús fa que entenguin quin és i serà sempre “això”, el seu projecte: si el més important en el Regne que està inaugurant és un nen qualsevol, sense importància, probablement sense futur, això ja marca un canvi profund de mentalitat i de prioritats per als qui marxem amb Ell. Es tracta de valorar, acollir, protegir els febles i els que no compten. Això sí que requerirà de tot el valor i decisió que puguin acumular.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 3,16-4,3)

Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D'on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........