Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ja no són dos, sinó una sola família»
05-10-2018
«Ja no són dos, sinó una sola família»

La proposta de Jesús, el regne de Déu, també es manifesta en les diverses trobades que té el Mestre. En elles l'evangelista intenta donar resposta a les grans preguntes que es plantegen sobre la identitat del Messies i què significa el que fa i farà. Ara, segons el text, es tracta d'uns “opositors” que el volen “posar a prova”. És un tema cantellut: el “dret” dels homes israelites de divorciar-se “repudiant” la seva dona i companya. Un tema assumit per tothom per la pràctica, la tradició i fins i tot per la Llei i solament es discutia sobre els motius (molt lleus segons els “liberals” o una mica més greus pels altres). Jesús, una vegada més, no mira de “guanyar partidaris” sinó d’exposar la veritat establerta per Déu al principi de totes les coses (primera lectura): tots dos, home i dona, estan en el cim de la creació i només poden trobar companyia veritable i comunió l’un en l'altra, i viceversa. Són iguals exactament en valor i dignitat, tot i que prou diferents per complementar-se i completar-se, per trobar junts la comunió més íntima i profunda que dues persones poden aconseguir, i que, a més, d'ella puguin venir els fruits de l'amor, els fills que perpetuen l'existència humana i el projecte de Déu.

Per això Jesús és tan dràstic: trencar el vincle matrimonial és estripar la carn unida prèviament. Les relacions profundes i estables home-dona signifiquen de primera mà la benedicció de Déu, representen el do de l'amor i el lliurament que fonamenten la vida humana. No es poden entendre superficialment ni que una de les “parts” (tradicionalment l'home “dur de cor” que fins a va obligar Moisés a modificar la voluntat original de Déu) ho interpreti en funció solament d'unes suposades necessitats afectives o físiques que, per força, necessiten “renovació”. Ni l'amor ni el matrimoni són un guarniment de la vida sinó que formen part del seu substrat fonamental. Si es trenca impunement, queda afectada tota la persona, i també es falsifiquen futures trobades i relacions. En el regne, el model són els nens amb el seu acolliment, amor i compromís incondicionals, incapaços de jutjar, criticar o veure només defectes en aquells qui estimen.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs.» Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d'aquell moment ells dos formen una sola família.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)

Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.» [La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........