Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia"
09-11-2018
"Ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia"

En el relat de fa dos diumenges, l'evangelista ens deixava clar qui era el veritable deixeble de Jesús, l'autèntic cristià: aquell que, després de sentir el seu pas per la pròpia vida, sap que només Ell pot posar remei a la seva necessitat profunda de perdó, reconciliació, cura interior i de trobar un sentit profund a la vida. I llavors es decideix, deixa tot allò que li fa nosa i el segueix pel camí que porta a la prova, a la creu i també a la resurrecció, tal com Jesús ha deixat ben clar encara que ningú ho acabi d’entendre. L'Evangeli continua donant pistes: no és amb  supèrbia i intentant “atrapar” Déu amb la pròpia justícia el que ens acosta i dona entrada al Regne sinó amb l'amor, com se'ns deia el diumenge passat. L'Aliança és la religió del Déu bíblic i és, sobretot, una experiència de perdó, de reconciliació i de sentir-se cadascú profundament volgut i estimat sense haver-ho merescut. Només així arrela el poder estimar-nos els uns als altres.

L’amor, i no els sacrificis ni cap culte purament extern, és l’alternativa real al nostre món assedegat del regne de Déu, concretat en la proposta de la nostra Església. Una proposta que moltes forces externes i interessos volen difuminar, confondre, diluir perquè saben que essent com som, pobres, pocs, gairebé sense diners, els cristians representem una amenaça per a tants projectes particularistes, comercials, deshumanitzadors i sense entranyes que emergeixen en aquest món que segueix sent de Déu. Jesús, en el Temple, on hauria de brillar per excel·lència la presència d'un Déu que perdona i acull tothom, començant pels més pobres, només aprecia el signe claríssim d'aquesta pobra vídua dona tot el que té, és a dir tot el que és i espera, en mans de Déu. Aquesta dona, com la de Sarepta amb Elies de la primera lectura, és l'única que ha entès que el temple no són les pedres sinó les persones que són capaces de donar-ho tot, de donar-se al Senyor per formar part de la seva “casa” i família veritables i permetre d'aquesta manera l'acolliment de tanta gent que realment tampoc tenen on viure, perquè no tenen res, o perquè tenen de tot.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)

En aquell temps el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure.» Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d'homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s'ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d'anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre'l.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»] Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

LECTURES DEL DIUMENGE