Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Així, doncs, què hem de fer?»
14-12-2018
«Així, doncs, què hem de fer?»

En aquest dies que resten d'Advent, se’ns proposa la mateixa pregunta que li feien a Joan Baptista els seus contemporanis: “què hem de fer?”, és a dir, què podem fer per aprofitar aquest temps, per aprofundir i viure més i millor la nostra fe. El profeta Joan, com dèiem el diumenge passat, tenia respostes personalitzades per a cadascú que se li acostava. Es tracta d'allunyar-se de la injustícia, encara que a vegades pugui semblar justificable per a un mateix o pels altres (com si fos normal que els  publicans poguessin exigir més impostos, o que els soldats s'aprofitessin de la força de les armes per extorquir). Cal adonar-nos de la injustícia que ens envolta i fer el que es pugui per reparar-la (donar i repartir vestits i menjar). És a dir, tots podem fer alguna cosa que vagi més enllà de buscar les andròmines per muntar el pessebre o anar amb bona cara als menjars o sopars d'empresa o aguantar estoicament els dinars familiars. Per als cristians, es tracta que es noti que Jesús ha vingut, ve i està amb nosaltres i ens impulsa a viure amb més consciència del que som i del que podem ser. També se'ns demana concretament (primera i segona lectures) que ens adonem que tenim motius per estar alegres, experimentar l'alegria que neix de dins quan “recordem”, vivint-los, aquests esdeveniments que, per als cristians, no són part d'una bella història sinó el començament real i històric del temps de la salvació efectiva.

Però Joan Baptista va més enllà: sap perfectament qui és i on és i que la seva missió no és altra que anunciar a Aquell que ve. Ell no és l'esperança sinó qui assenyala que aquesta esperança ja és entre nosaltres. Proclama que qui ve és l'Espòs que prendrà la nostra vida en els seus braços, ens acollirà, voldrà ser una cosa sola amb tots i cadascun de nosaltres, ens farà participar de primera mà i en primera fila en el canvi profund que sofrirà i segueix sofrint el nostre món malgrat tot. Aquesta immensa força, que és l'Amor de Déu en Crist, segueix present i actuant. Tant de bo ho veiem una mica més aquest any, ens alegrem de cor, ens convertim, sortim decididament a l’encontre dels altres, ja que Aquell que ve ja està arribant per fer-nos veure l'immens amor de Déu.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»

...........