Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»
28-12-2018
«No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

 

En aquest diumenge de l'octava del Nadal recordem la Sagrada Família, una altra manera de celebrar i fer present la vivència del Misteri de l'Encarnació. Perquè sense la seva família, no podríem dir veritablement que Jesús es va fer totalment un de nosaltres. Hem celebrat el seu naixement, com tots, i com a nou nat, ha necessitat tota mena d’atencions  per a sobreviure i tirar endavant. D'altres persones, la seva mare i el seu pare, i tota la resta d'una família, àmplia com solien ser-ho les antigues i els noms de les quals no han transcendit, li van proporcionar les capacitats, coneixements, claus vitals que necessitem tots per a obrir-nos camí pel nostre compte en aquest món meravellós. Avui celebrem també la gran singularitat d'aquesta família, començant per aquesta dona única que va ser Maria, capaç de reescriure la història humana. I seguint per Josep, aquest home que va saber estar a l'altura de la seva esposa i, al mateix temps, estar en el seu lloc, acompanyant discretament, sense necessitat de protagonismes ni que tot giri al seu voltant. Josep va començar per assumir que el seu fill no és el seu fill, la qual cosa desfà per la seva base el principal argument de la masculinitat, però a la vegada li permet anar més enllà de la seva experiència limitada d'home (extraordinàriament limitada en aquell temps) i de la seva manera d'entendre la vida i la religió i tot. El seu gran esforç per assumir aquest gran do de Déu és el que els converteix en la Sagrada Família, en la família nova, la família del Regne de Déu.

Per això, encara que tant la primera com la segona lectura ens recordin la "tradició" tant jueva com cristiana, que ha fet, a cada moment de la història, de la família la base sobre la qual es construeix una societat i el lloc on es formen noves persones, el que és més important és l'Evangeli. Aquí se'ns actualitza –la tradició perquè continuï sent útil i es mantingui viva cal que es posi al dia– la vivència de la fe respecte a la vida familiar. Ja ho hem avançat: aquesta Sagrada Família es fonamenta en el sí d'una dona, però no a un home sinó al mateix Déu, i el sí d'un home a aquesta dona més que gran que ha sabut convertir-se en origen de la nova humanitat, que presta tota la seva col·laboració i ajuda al projecte de Déu. I, sobretot, aquest Fill que, malgrat respectar de cor els seus pares, sap també seguir el seu camí, prendre les seves decisions i comprendre que també la seva vida, com la de tots, només té sentit quan aquesta decisió i elecció es posa al servei dels altres, de l'amor, del donar vida al món.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l'elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l'escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l'abandonis mentre visqui. Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats. 

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l'esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin. 

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........