Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

“Metge, cura’t tu mateix””
01-02-2019
“Metge, cura’t tu mateix””

L’Evangeli d’avui és una continuació del que vam llegir el diumenge passat, en el qual  es presenta al principal protagonista del relat. Ja vam comentar que el text narra, com si d’un nou començament es tractés, la irrupció en la nostra vida d'Aquell que ha vingut a fer realitat les promeses de Déu. I ho anuncia de la manera més clara i senzilla possible: ‘Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura’. En un primer moment, els que l’escolten, els seus conciutadans, s'alegren i se sorprenen de sentir aquestes paraules de gràcia amb les quals Jesús es dona a conèixer oficialment, però de seguida sorgeixen els dubtes i les problemes: com pot dir això aquest si el coneixem des de petit? què podem esperar d'un que és com nosaltres, o com a  molt, un profeta com els d'abans? què signifiquen aquestes paraules que eren com un moment de llum i esperança que de seguida s'apaga?

Per això, la primera lectura ens recordava la predicació i l'experiència de Jeremies: Déu li dona força perquè pugui adreçar al poble un missatge, en veritat, aterridor. Ara es tracta d'un missatge de gràcia, perdó i esperança però és igualment dur per a ser predicat. La gent “religiosa” és la que menys ganes té de sentir que, finalment, es faran realitat les intencions divines manifestades en l'Aliança. Que Déu donarà la volta a la realitat i posarà en primer lloc els pobres, postergats, menyspreats, malalts sense esperança, a tots els oblidats per les polítiques siguin del color que siguin, els que no són tinguts en compte i passen la seva vida en el sofriment, el dolor o la desesperança. I Jesús, davant la notòria oposició, no es dedica a posar draps calents, a buscar cap mena de sintonia o consens en el que és el seu anunci essencial.

Jesús sap que pensen que ell podria fer allí els gestos extraordinaris que ha fet en altres llocs i que manifesten clarament el canvi de situació. Però Jesús es nega explícitament i aporta raons que els fan sortir de polleguera: aquests gestos no correspon fer-los ara aquí, com tampoc van ser possibles en temps d'Elies o Eliseu, els quals, en canvi, els van dedicar a pagans i a no israelites, gent poc piadosa, que ignoraven el nom de Déu i el seu poder, però van ser capaços de reconèixer qui tenien davant i l'oportunitat que els oferien. El mateix passa amb nosaltres quan dubtem de Jesús perquè no “actua” amb nosaltres com ho fa amb altres i no ens adonem que  l'Evangeli només mostra la seva força en aquells que saben que són pobres, febles, pecadors, necessitats.

» Primera Lectura

lectura del llibre de Jeremies (Jr 1,4-5.17-19)

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,31-13,13)

Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.] El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 4,21-30)

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.» Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.» En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»