Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«La vostra recompensa és gran en el cel»
15-02-2019
«La vostra recompensa és gran en el cel»

Lluc, que és un narrador genial, resumeix en el fragment d'avui de l’Evangeli un dels discursos més recordats de Jesús, les benaurances. Les benaurances conformen, d'alguna manera, el missatge de Jesús, potser un dels ensenyaments més clars que va pronunciar. Utilitzant el llenguatge proverbial i ple de significat de la Bíblia fa de viva veu, i ho confirma amb els gestos, un anunci sorprenent i esperançador, l'aplicació pràctica i directa de les promeses divines, la manifestació de qui és realment Déu, què ens ofereix i què ens demana per poder canviar la nostra realitat. La primera lectura ja ens resumia aquest missatge vital de l'Escriptura: serà infeliç qui confiï solament en si mateix i tot ho esperi de la seva força, intel·ligència, poder; i, a l'inrevés, qui s'obre de debò a l'acció divina s'assegura el fruit, la vitalitat, la felicitat que mai s'obté per la força sinó que només es pot rebre. Però l'acció divina va més enllà de l'exclusivament personal, té poc que veure amb l'autoajuda interior, és més aviat una força que remou la consciència i amb ella la realitat que l'envolta amb la finalitat de transformar-la. Jesús aplica la Paraula en el centre mateix de la unió entre l'individu i la col·lectivitat: feliços, benaurats són, han de ser-ho ja, els pobres, és a dir, aquells que assumeixen la seva realitat, els seus límits i fins i tot a la seva insignificança. I això perquè d'ells, per a ells és el regne de Déu, és a dir, la realització veritable de les promeses divines, el projecte fonamental de l'home únic que va ser i és Jesús de Natzaret. Entenem ara el perquè del rebuig experimentat a Natzaret, el perquè de la crida als primers deixebles: la felicitat, el gaudi, la salvació que Déu ofereix en Jesús només la poden fer seva aquests pobres, els necessitats de veritat, els que saben que per si mateixos poc poden fer, que som així i estem aquí per a interrelacionar-nos, per a acollir la llum, el perdó, l'ajuda divina però també per a ajuntar-nos i unir-nos, per a fer pinya, per a experimentar la comunió.

Només els pobres l'experimenten de debò, només els qui saben el que els fa falta, el que esperen, el que necessiten, tenen prou coratge, força i paciència per a posar-se en camí i no aturar-se fins que tot això els arribi. Segons Jesús, aquí hi ha també la clau per a transformar el plor en riure, per a sadollar veritablement la gana, per a afrontar amb èxit el menyspreu i la persecució per la seva causa. I a l'inrevés: qui només es fia de la seva riquesa, qui s'esforça a riure's de tot i els que pensen que estan sadollats perquè ho tenen tot i no necessiten res, estan llestos, es veuran apartats, ni amb tot el “bonisme” del món aconseguiran trobar el sentit i la plena felicitat en la seva vida.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 17,5-8)

Això diu el Senyor: Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s'allunya del Senyor. Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l'Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de l'estepa, en una terra salada que no es pot habitar. Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l'aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l'estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,12.16-20)

Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 6,17.20-26)

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes.

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»