Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d'agrair?»
22-02-2019
«Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d'agrair?»

De la mateixa manera que Mateu, també Lluc, l’evangelista que seguim aquest any, compon un discurs amb paraules de Jesús tretes de la seva declaració inicial i fonamental, les benaurances. Es tracta dels preceptes més radicals i nous de l'Evangeli. Si les benaurances ja representaven un llenguatge dur i exigent per a nosaltres al fer-nos veure la nostra realitat i veritat, sempre pobra, sempre necessitada, avui, a més, se'ns posa davant una meta que sembla inabastable. D'allò més baix, però assequible amb molta decisió i sofriment, s'ha passat a conductes i actituds que semblen superar-nos totalment. Més encara: són actituds i comportaments que lesionen els nostres legítims drets, aconseguits amb tant esforç i patiment per superar tants condicionants. Òbviament, no es tracta d'això. El fet de reconèixer-nos pobres, necessitats, persones senzilles, no té res a veure amb el menyspreu vers un mateix sinó amb la veritat. Els gestos que se’ns proposen pertanyen al món nou que es vol construir, al regne de Déu al qual només hi tenen accés aquells que saben que són pobres i opten en la vida per aquesta realitat una i una altra vegada. No es tracta de cedir drets i conquestes sinó d'intentar relacionar-se d’una altra manera. Es tracta d'incloure en la nostra percepció del món el que hem descobert en nosaltres mateixos, la pobresa que cura, guareix, allibera.

L'Evangeli ens fa lliures de la competència com a forma de vida, de la lluita per la preeminència i l'excel·lència personal i ens proposa altres metes també altes, també nobles, també molt costoses. El pobre sap, a més, que tots els altres també ho són de pobres. Sap que ha estat tractat amb compassió i misericòrdia. Que no hi ha ningú que no necessiti moltes vegades en la seva vida ser comprès i perdonat, estimat per qui és i no només pel que fa o té. Així, Jesús proposa donar una oportunitat a tothom: abocar aquest amor rebut i aquesta veritat experimentada en el tracte amb els altres. I deixar de guiar-nos únicament per la justícia i la racionalitat humanes com a únics criteris, acceptant-ne uns altres, com ara el criteri de l’amor de Déu que ens contempla com a fills o germans, no com a competidors o enemics. Potser així es podrà assolir aquesta nova societat, un altre món que arribarà algun dia, però que cal començar a construir ara i aquí. No hi ha més remei.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre de Samuel (1Sa 26,2.7-9.2-13.22-23)

En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d'entre els millors guerrers d'Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues.» Però David li contestà: «No el matis pas. ¿Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l'Ungit del Senyor?» Llavors David agafà la llança i el gerro d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú no ho veié, ni se n'adonà, ni es despertà. Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l'altra banda i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l'Ungit del Senyor.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,45-49)

Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dóna vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 6,27-38)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, ¿qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, ¿qui us ho ha d'agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d'estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»