Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons»
01-03-2019
«No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons»

Continuem escoltant les paraules de Jesús rebudes de la tradició i que Lluc ha inclòs en el seu principal discurs als deixebles, és a dir, a nosaltres. Perquè aquestes paraules, encara que van adreçades a tothom, són principalment, com quedava clar el diumenge passat, per a aquells que diem i volem viure-les a partir de la nostra trobada amb Crist. El nucli de tot el que es diu és aquest objectiu, i “obligació”, de considerar i estimar àdhuc els enemics, construint noves relacions, noves famílies, noves comunitats i fins i tot una nova societat. És des d'aquest pressupost que s'examina el comportament i l'actitud del deixeble de Jesús, això és, de qui se sap, gràcies a la llum de Déu, pobre i ho accepta, i també coneix la pobresa dels altres, que necessita ser acollida i estimada, tal com fa el Pare amb cadascun de nosaltres.

En primer lloc, una advertència per a tothom: hem de discernir qui escollim com a guia, no sigui algú més cec que nosaltres, com per desgràcia hem comprovat que passa en aquests últims temps. Si ens queixem, a vegades amb raó, de responsables polítics i socials que no mereixen aquest nom, de la mateixa manera hem de saber destriar els líders eclesials perquè no hi ha res pitjor que no “caminar en la veritat”. La fe, com a confiança, és fosca de per sí, però quan el comportament d’algú és contrari a l’Evangeli que diu seguir, és que realment estem seguint a qui no ho mereix, ni ell mateix sap per on va. Cal també que, com a creients, ens formem contínuament, ningú ho sap tot i ni tan sols sabem prou. Per això tirem pel camí més fàcil que sempre és culpar a l'altre, al germà, o a l'entorn, al món que ens persegueix per tal de no veure els nostres propis pecats i errors. La veritat i la llum comencen per un mateix.

 Cal que netegem la nostra vista i el nostre cor abans de decidir-nos, si més no, a “ajudar”, o a jutjar o a destriar el camí de ningú. L'Evangeli ens ofereix un criteri realista i útil: els fruits de la vida. De la ceguesa i del mal només en recollirem caigudes i desgràcies. En canvi, de qui viu realment l'Evangeli brolla el bé i la vida, al seu voltant hi ha llum, confiança, amor. Estimar de debò, més enllà de l'egoisme, del judici fàcil, de la hipocresia –mal eclesiàstic per excel·lència–, de l'ocultació –al bo mai li cal amagar-se– i l'encobriment. Aquest amor és el fruit veritable de la nostra comunió personal i comunitària amb el Senyor, i posa en evidència la presència i manera de ser del regne que canvia vides i tot el nostre món.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 27,4-7)

Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig: així serà l’escòria de l’home quan serà examinat. L’obra del terrisser ha de superar la prova del forn: així serà provat l’home en el moment de donar comptes. El fruit de l’arbre demostra el bon conreu: així, quan l’home doni comptes, es veurà què tenia al cor. No facis l’elogi de ningú abans no hagi estat examinat: és llavors que l’home serà posat a prova.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,54-58)

Germans, quan això que es consumeix es revestirà d’allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal es revestirà d’aquella que és immortal, es complirà allò que diu l’Escriptura: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l’agulló que t’incitava?» L’Agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens dóna la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor. Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 6,39-45)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.

»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà.

»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu a fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor.»

LECTURES DEL DIUMENGE