Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”»
08-03-2019
«Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”»

Cada primer diumenge de Quaresma reflexionem i celebrem el triomf de Jesús, home i Fill de Déu, sobre la temptació. Primerament, se'ns recorda que hem de posar el focus d'atenció en Jesús i no en nosaltres, per més pecadors –o no– que ens considerem. Per Quaresma tenim el sincer i sa propòsit d'apropar-nos més a Crist, el qual està present i actua en la nostra realitat i en les nostres vides. I en segon lloc, la narració d’avui ens ajuda a obrir els ulls davant la realitat de la temptació, que és aquesta oposició, externa i interna, que s'exerceix contra tots aquells que volem seguir de debò i amb totes les conseqüències l'Evangeli. La temptació no és una interpretació alternativa de la realitat com quan hem de decidir si creiem o no, si continuem creient o no, si Déu està o no prop de nosaltres. És directament una mentida, una falsedat, un engany que vol enfosquir la nostra experiència de la realitat i la vida per a conduir-nos a una conclusió equivocada. En el relat evangèlic de Lluc, el més antic de la tradició, el perill i l’amenaça de desinformació i falsedat es personifica en el maligne, l’enemic de Déu i de l'home. Aquest es presenta a Jesús mentre prega i dejuna per a experimentar la comunió amb Déu i “sentir-se” en presència de l'Esperit que és en Ell de manera especial i permanent des del seu baptisme. El dejuni li provoca fam i és aquí on intervé el temptador per a dir-li que un veritable fill de Déu pot treure pa de les pedres. Jesús el rebutja responent-li, amb l'Escriptura, que aquest fill viu d’alguna cosa més que de pa. Ni Déu ni la seva Paraula són per a omplir-nos l'estómac (habitem una creació divina en la qual sobraria pa per a tothom si el compartíssim).

El segon atac o mentida és l'oferta que fa el temptador d'una sobirania que, en realitat, no té i que només compartiria amb qui li adorés com a déu. Jesús respon que només Déu és digne d'aquesta adoració perquè és creador, salvador, servidor de l'home, perquè és qui s'agenolla també davant la seva criatura. L'última falsedat té relació amb alguna cosa que tots hem pensat: per què Jesús no va fer ús de “el seu poder” diví per a impressionar –en realitat per a imposar– la seva salvació, per què va seguir fidel a Déu fins i tot quan el Pare no va intervenir en el seu abandó, sofriment, mort. Jesús rebutja així tot l’enrenou del temptador, reafirmant la seva relació intrínseca i ara també humana amb el Pare. A Déu no se’l tempta, no se’l  manipula. Només respon i se’l sent present quan se l’obeeix, quan se l’estima i se’l vol estimar més lliurant la pròpia vida.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 10,8-13)

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13)

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........