Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo»
22-03-2019
«Fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo»

Aquest tercer diumenge de quaresma entrem ja de ple en els textos propis d’aquest any, que corresponen al cicle “C” i segueixen l'Evangeli de sant Lluc. El d’avui és un text bastant enigmàtic que només ens ha arribat a través d'aquest evangelista. Cal interpretar-lo a la llum de la primera lectura per destriar la presència de Déu en la realitat i poder saber quina és la seva voluntat, cap a on i amb quins compromisos ens convida a caminar el Senyor. Israel tenia clar que Déu es manifesta en els fets de la vida, que si estem atents i caminem amb la ment i els ulls ben oberts ens trobem amb Ell i això ens crida a decidir-nos i actuar d’acord amb la seva Paraula. L’episodi de l'esbarzer (primera lectura), decisiu per a la història del poble escollit, és una trobada de màxim nivell amb Déu, per dir-ho així, en un fet totalment corrent que qui el contempla sap interpretar d'acord amb la seva fe i l'experiència que altres li han transmès.

Un foc, potser un llamp o una tempesta, mètode universal de manifestació divina, cala foc a un esbarzer que crema però sense consumir-se. Moisès escolta aquí la veu no d'un nou déu sinó d'Aquell que ja havia conduït els seus pares a través al llarg de la història i que, ara, sabedor de l'aclaparament, l’esclavitud, el blocatge del seu poble, “ha davallat” per a ajudar, per a alliberar, mostrant el camí. Aquesta és la “finalitat” de la presència i l'acció del Déu de la Bíblia: alliberar, sostenir, donar esperança, acompanyar en el camí, com suggereix el mateix nom diví revelat a Moisès: "Jo sóc el qui sóc". No seria correcte, per part nostra, intentar treure de cada esdeveniment un ensenyament diví, com si Ell no tingués res més a fer que moure directament els complicats fils de la nostra realitat. És el que diu Jesús en l’evangèlic: tots som pecadors, tots necessitem conversió, això és, “retornar” a la presència i l'acció de Déu. Tots som “deutors” i els esdeveniments no són els que ens retribueixen. Convertir-se és l'única manera certa de “salvar-se” de la mort imprevista i violenta. L'atenció es desplaça dels successos provocats pels homes o per la naturalesa cap a la responsabilitat de cadascú: és feina nostra el donar “fruit” de justícia, de solidaritat, de compassió i d'amor en resposta a aquest Déu que intervé en la nostra realitat personal i comunitària per a convidar-nos a formar part del seu regne. 

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 3,1-8a.10.13-15)

En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” »Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,1-6.10-12)

Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 13,1-9)

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»