Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

'Vés-te’n, i d'ara endavant no pequis més’
05-04-2019
'Vés-te’n, i d'ara endavant no pequis més’

Últim diumenge de la quaresma i inici de la setmana de passió que ens introdueix en la Setmana Santa i en les celebracions pasquals per a les quals ens hem estat preparant. Aquest diumenge deixem l'evangeli de Lluc i prenem el de Joan en un text únic tant pel seu contingut com per la seva història. Un relat que, sens dubte, ve de la Tradició però que no sembla que pertanyi a cap Evangeli. Pel que es veu, segons alguns estudiosos, es va copiar en una cara buida d'un manuscrit que contenia l'Evangeli de Joan però que té poca cosa en comú amb aquest, tant en idees com en llenguatge i col·locació en el relat, però és clar, directe i molt original i un dels testimoniatges més clars de la relació de Jesús amb les dones, a les quals mai va menysprear, com testifiquen els evangelis, i ni tan sols va tractar amb condescendència. Per a Jesús, aquesta dona no és sinó una pecadora i la tracta exactament igual que a un home: rebutjant el pecat i el mal que hagi fet però acollint i protegint el pecador del judici i la ira –assassina en aquest cas– de la multitud. Com assenyala la primera lectura, és millor oblidar els antics costums perquè Déu comença a fer una cosa nova: en Jesús ens ofereix alguna cosa més que brots nous.

Jesús ens porta una nova mentalitat i manera d'assumir la vida i viure-la, després de la metànoia, que ens acuita a reconèixer el perdó i la misericòrdia de Déu en la nostra vida; hem compendre que assenyalant amb el dit, o en les nostres xarxes socials, el pecat dels altres (i castigar-lo) fa que quedi a la vista el pecat ocult que portem en el cor cadascú de nosaltres. El relat, a més, ens deixa un testimoniatge impagable del “tarannà” de Jesús, de la seva fina intel·ligència que sempre sap treure bé i vida fins dels paranys i els enganys, i sense embuts, dient sempre la veritat a la cara i descobrint el que amaguem sota les nostres postures assumides i les nostres màscares. Escoltar aquest text en una dia com avui és sentir-nos tots denunciats en els judicis ocults o manifestos, en la condemna als altres basats en suposades idees religioses o no. El Déu de Jesús és qui diu, per mitjà seu: ‘Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d'ara endavant no pequis més’. Tots som pecadors, en públic i en privat, tots necessitem misericòrdia i ser misericordiosos, que és justament el que Jesús ens vol donar.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 43,16-21)

El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,8-14)

Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 8,1-11)

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

LECTURES DEL DIUMENGE