Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No hi és, aquí. Ha ressuscitat»
20-04-2019
«No hi és, aquí. Ha ressuscitat»

Avui contemplem, des d’un altre costat, des de la llum i la vida, el misteri del lliurament pasqual i de l'amor fins al límit de Fill de Déu. Aquesta nit fosca, aquest sepulcre de mort fosca (Sant Joan de la Creu) va gestar la vida, la vida eterna. La Pasqua és una experiència de com Déu compleix les promeses fent el que calgui fins a la fi, un anticip del compliment final que serà la resurrecció de tots i de tot a la fi dels temps. Avui recordem que n’hem rebut les primícies: Crist és viu i està amb nosaltres, ens sosté i acompanya en el nostre propi camí en mig de la nit. Ara ens cal recordar i reconèixer que la fe, la fidelitat als compromisos, l'amor que serveix i es fa útil als altres i al món són aquí i ens serveixen, ens hi podem recolzar. Jesús continua sent el mateix que "va passar fent el bé" i curant i donant esperança enfront del mal (primera lectura) però ara ha afrontat el camí de la mort i ha reconstruït el vincle, mai perdut però oblidat i menyspreat, entre l'home i Déu. I ens convida, ens sosté, quan som capaços de caminar darrere d'ell, portant cadascú de nosaltres la nostra pròpia creu, feta per les nostres circumstàncies i els nostres desitjos de manifestar al món la llum i la vida de Crist. Aquesta creu és feblesa, pobresa, por, foscor però també, vista des d’aquesta altra banda, esperança, amor, salvació, vida definitiva i per sempre. Tot és possible i tot és cert: Jesús, l'home per als altres, el que va ser crucificat, és ara el Ressuscitat. L’anyell pasqual es va sacrificar per última vegada (segona lectura) i s'ha convertit en el fonament i pedra angular del seu projecte, el regne, que continua present i actuant en el nostre món, encara que "crucificat". Com algú digué, des de llavors el bé i la bondat estan presents enmig del mal i la mort, Déu està al mig dels homes i el símbol que millor el descriu és la creu. Déu està aquí però crucificat. I crucificats estan o acaben també tots els que amb Ell volen lluitar contra el mal i la mort.

La Pasqua és la resposta a la situació de la humanitat, a totes les seves desventures i necessitats, i no és sinó el començament d'un altre camí, del nostre, de l'Església, el principi de la fi per al mal, la por i la mort. És una lluita que continua i continuarà fins a la fi del món i en ella, qualsevol que pateixi, temi, sigui menyspreat o rebutjat o fins i tot mori, pot tenir la certesa que la força viva de Déu l’acompanya. El relat de l'Evangeli, el que es llegeix en la Vetlla Pasqual, ens anuncia que en aquest sepulcre on amb tanta cura va es va deixar el cos de Jesús, no hi ha ningú. Les dones ho comproven, reben el missatge d'aquests dos homes amb "vestits refulgents" (com els de Jesús en el relat de les Transfiguració): el crucificat no hi és, ha ressuscitat! Com a garantia, com a pista, els recorden les paraules de Jesús  mateix: el Fill de l'Home havia de passar per aquest menyspreu, sofriment, ser assassinat i, per fi, ressuscitar al tercer dia. L'anunci s’ha complert, Jesús, després d'assumir en la seva humanitat el dolor i les conseqüències del pecat de tots els homes, ha ressuscitat i continua la missió, perquè els precedeix, va davant d'ells a Galilea, el lloc on tot va començar, on el van trobar, on va iniciar el seu camí de fer el bé i de lluita contra el mal i el diable. Les dones els creuen, acullen la millor de les notícies, veient tan sols la tomba buida i escoltant la paraula d’aquells homes, que a la fi no era sinó la pròpia paraula de Jesús. Tornen corrent i ho fan saber als altres deixebles, als homes en aquest cas, els quals se sorprenen però les creuen. Sembla que la bona notícia restarà oculta, que potser els seus prefereixen no comprovar-ho, no continuar amb la Missió que lliurement han triat. Sabem que no va anar així però el relat és un advertiment i una crida al realisme: Jesús ha ressuscitat, a nosaltres ens consta, però no al món. Després de la seva major revelació, el rostre veritable de Déu es torna a ocultar, es cobreix altra vegada d'ombres. Però ho vam veure, ho hem vist, ens consta, estem certs d'haver-nos trobat amb Ell. Ens sosté, ens salva, ens redimeix, ens perdona, ens fa aixecar cada matí en la llum i l'alegria de la seva amistat. Un nou dia manifestar la veritat i fer realitat l'Evangeli, el Regne de Déu en aquest món de germans i germanes que sabem que això és possible perquè en participem i contribuïm, també, a edificar-lo i mantenir-lo.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. 

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

...........