Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Feliços els qui creuran sense haver vist.»
26-04-2019
«Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Durant tota la setmana de l'octava de Pasqua hem estat escoltant i celebrant aquests textos tan especials com són les primeres trobades de Jesús Viu amb els seus deixebles. Són narracions escrites amb molta cura que descriuen com Jesús, altra vegada viu, es manifesta, es deixa veure, a poc a poc, pels qui havien estat els seus seguidors, almenys fins al començament de la seva passió. D'un en un, o en petits grups, començant per les dones, les primeres en ser testimonis i creients de la gran novetat, inesperada, Jesús s'ha anat mostrant en la seva nova realitat que és, a la vegada, la mateixa i diferent. És Ell i el reconeixen però, al mateix temps, és diferent, els cal un esforç per fer-ho. Ja al principi de la narració de l'anunci de la resurrecció (Marc) les primeres testimonis fugen confoses i no diuen res. Segons els altres evangelistes, en canvi, creuen i manifesten la seva alegria, però els seus germans homes no les creuen (parafrasejant santa Teresa, “fills d'Adán, com són, no hi ha veritat de dona que no tinguin per sospitosa”). En un i altre cas, ens adonem que els textos són una crida a l’encontre i al reconeixement personal: el testimoniatge dels altres ens orienta, ens indica on són els signes que ens fan veure que Jesús viu (la fe, l'alegria, l'amor que ens van moure a seguir-lo en la seva vida terrenal), però el fet de creure i saber que Jesús és aquí, en la realitat, en la nostra vida, és una decisió i una experiència pròpia de cadascú. Tanmateix, tots els textos condueixen a narracions de trobada amb la comunitat, com la de l'Evangeli d'avui.

Aquestes trobades personals amb el Ressuscitat es poden i s’han de compartir, només així es comprenen veritablement. Queda clar que Jesús és enmig dels seus i que viu. Per això, no importen ni les portes tancades ni la por que senten davant les conseqüències de seguir endavant amb la missió i el seu testimoniatge. El cos de Jesús, ara glorificat, és a dir, espiritual i divinitzat per complet, porta, tanmateix, les marques de la passió, del seu lliurament per tots, la qual cosa confirma que està aquí per a continuar mantenint i impulsant la missió. Els lliura l'Esperit, que és la força vital de Déu, per a reconciliar-los interiorment i entre ells. Amb tot, com a mostra el relat de Tomàs, continuen sent possibles –i necessàries– les trobades personals. Qualsevol deixeble més incrèdul pot trobar el Ressuscitat “tocant” les seves ferides: les de tots els qui sofreixen en aquest món, no fugint del nostre propi dolor, desamor i sofriment.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)

Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

» Segona Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)

Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

LECTURES DEL DIUMENGE