Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

A l’evangeli d’avui hi trobem un altre bell relat de trobada entre Jesús Ressuscitat i els seus. Es tracta de la irrupció del diví en l'humà, de manera clara i definitiva, encara que, com sempre, de forma modera i a la mida de les persones perquè ens decidim a acollir i ens deixem conduir per aquesta força immensa que ens vol renovar, però mai anul·lar ni convertir-nos en simples robots. Creure en Jesús Viu no significa que ens rentin o autorentem el cervell, renunciant a la crítica i la raó per a assumir una altra manera de pensar o viure. El missatge de Jesús, i sobre Jesús (primera lectura), ha de ser proposat i defensat des dels arguments, la raó i la vida, mai es pot imposar, a risc de perdre’n el sentit i la vitalitat. Els apòstols intenten raonar amb el Sanedrí, el tribunal que va condemnar a Jesús, argumentant d'una manera perillosa: ‘hem d'obeir a Déu abans que a vosaltres, els seus representants, fins ara, almenys’. Perquè, com es pot fonamentar això, que és l'argument de tots els innovadors carismàtics però també de totes les sectes i formes errades d'interpretar la voluntat de Déu? La diferència està en que aquests homes estan disposats a demostrar-ho amb la seva vida i lliurament, no amb violència, supèrbia o menyspreu, seguint completament la línia marcada pel Mestre, que va arribar fins a l'extrem de lliurar la seva vida. Igual que Ell, tenen la certesa de recuperar-la.

L'església –i les religions que valen la pena– només es reformen de debò amb crucificats, amb persones disposades a sostenir la seva “novetat” amb la pròpia vida, sense atacar la dels altres. I qui impulsa aquests gestos i aquest lliurament és aquí, entre nosaltres, per a mostrar que val la pena, que qui dona la vida, la recupera. Així ho llegim en el relat de l'Evangeli: el Ressuscitat és el mateix Jesús que va anomenar aquests homes que han tornat a la seva vida ordinària de treball i convivència i ara retorna a ells, a recuperar-los. Perquè, encara que tots el deixessin i abandonessin, la seva convivència i experiència  havia deixat una marca inesborrable en tots ells. Jesús, Viu, refà aquesta memòria latent una altra vegada, i ens impulsa a respondre a aquest amor immens i lliurar-nos nosaltres també. Jesús es presenta entre nosaltres amb l'amistat, el perdó, la pau, tornant a mostrar que la nostra vida, allò que som i fem, té ple sentit quan recordem i assumim el seu projecte: anunciar que el lliurament als altres, l'amor, el desviure's per tothom, bons i dolents, amics i enemics, és vida, futur i eternitat.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,27b-32.40b-41)

En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

» Segona Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)

Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19)

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. [Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]

LECTURES DEL DIUMENGE