Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo i el Pare som u.»
10-05-2019
«Jo i el Pare som u.»

A mesura que, diumenge a diumenge, anem avançant en les celebracions de la Pasqua, el contingut de les lectures de la Paraula de Déu va passant del fet bàsic, la presència viva del Senyor enmig dels seus, a la missió que Ell va compartir i comparteix encara avui amb tots els que ens considerem els seus deixebles i ho volem continuar sent. El llibre dels Fets (primera lectura) narra l’avanç imparable de la petita comunitat de deixebles la qual, poc a poc, va estenent, gairebé per contagi personal, de tu a tu, la Bona Nova que Jesús, el que acollia a pobres i a pecadors, continua viu i res ni ningú pot ja aturar la seva obstinació de fundar i mantenir aquesta família de fills i filles de Déu, en la qual tots hi tenim lloc. Aquesta nova realitat està oberta a tothom, començant pels jueus, primers destinataris de les promeses, però quan aquests es neguen a acceptar i acollir la Paraula, aquesta segueix endavant, va sempre més enllà, s'anuncia, ja sense límits, a aquest immens camp dels no jueus, els gentils, que fins a aquest moment no podien formar part, de ple dret, del poble escollit.

Aquesta ruptura entre cristians i jueus es va produir, ajudada per diversos esdeveniments històrics com la destrucció del segon temple, però ja estava implícita en l'enfrontament entre Jesús i la religió oficial del seu temps. En realitat, aquesta ruptura es planteja sempre que la religió, l'Església, s'institucionalitza massa, passa de ser família a ser un establiment que dispensa serveis o racions més o menys generoses d'aquesta “gràcia barata” o abaratida que es dona per suposada o guanyada sense cap esforç. L'Evangeli ens recordava que Jesús continua esforçant-se cada dia a pasturar la família dels fills de Déu. De fet, de cristià ho és tothom qui escolta, no només, ni és suficient, els qui tenen un paper ho certifiqui. La fe és coneixement mutu, amistat, relació efectiva i capaç de canviar-nos a nosaltres i a Ell, d'interessar-li en les nostres coses i nosaltres en les seves, les “coses del Pare”, la seva obstinació per convence’ns que ja naixem sent els seus fills, que sempre podrem comptar amb Ell, amb el seu amor, amb el seu perdó, amb la seva força, en el ben entès que mantinguem amb força, amb sofriment si fa falta com es fa amb el que realment importa, aquesta relació personal i de pertinença a la gran família de l'Església, els fills i les filles de Déu.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 13,14.43-52)

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

» Segona Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan (Ap 7,9.14b-17)

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 10,27-30)

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........