Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell.»
24-05-2019
«Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell.»

L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix un altre fragment del bonic discurs de comiat de Jesús “explicant” i fent entendre als seus deixebles el misteri de la seva vida i del seu lliurament; és a dir, com hem d'entendre i viure la nostra fe, la “història d'amistat” amb el Déu fet home en Jesús que ens ha escollit per a estar amb Ell fins a la fi de la seva missió. Se'ns recorda que aquesta amistat, aquesta relació de fe i lliurament, es basa en l'amor concret i real que consisteix en “guardar”, conservar, mantenir, la paraula. Estimar Jesús –i estimar els altres– és escoltar de veritat, de cor, creure i posar en pràctica aquesta paraula que s'identifica amb la manera de viure de Jesús. Ell ens mostra la veritat amb el que anuncia i ensenya. Qui guarda la paraula estima i, per tant, fa l’experiència de ser habitat per Déu mateix. La nostra vida, la nostra persona, forma part d'aquest misteri diví marcat per la presència de Jesús i la seva manera de viure, estimar i servir. Es tracta d'un cercle d'accions i lliuraments, però no viciós sinó tot el contrari: la persona, la paraula i la vida de Jesús anuncien la presència del Pare, de l'Esperit, de tot allò que denominem misteri, i ens hi introdueix. S'entra, així, en aquest àmbit profund de viure mitjançant l'amor.

Creure en Jesús i seguir el seu estil de vida, deslligant-nos de tot per a aprendre a servir, ja és estimar i viure en aquesta nova realitat. Una realitat que ja existia però que ara se’ns fa accessible gràcies al lliurament concret de temps, gestos i actituds. Això és l'amor, no els sentiments. Estimar a la manera de Jesús és encarar la nostra realitat interior, però també la dels altres, trencant les barreres que ens posem nosaltres mateixos a causa de la por o de l'egoisme i participant d'una manera completament nova, seguint l’impuls de l'Esperit, des de l'amor fidel i etern del Pare. Però aquest descobriment no és el final sinó el principi d'una nova vida, la de la fe i l'amor, un camí per recórrer amb l'impuls de l'amor de Déu i la força de l'Esperit i porta a viure i construir la pau de debò, la que es funda en amor i és un servei a la família, a la comunitat i la societat.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29)

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

» Segona Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,10-14.22-23)

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 14,23-29)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........