Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Rebeu l'Esperit Sant»
08-06-2019
«Rebeu l'Esperit Sant»

Avui, quan el temps de Pasqua arriba al seu termini, revivim el compliment de les promeses de Déu: Jesús Ressuscitat, el Jesús home, després de travessar la nit i la mort torna al Pare i des d'allí vessa l'Esperit sobre tota la humanitat, començant pels seus amics i deixebles a Jerusalem. Pocs dies després de l'Ascensió, quan tots estaven reunits en oració i espera, es va sentir "un vent fort" i unes "flames de foc" es van posar sobre tots i cadascun i cadascuna dels presents (primera lectura). Igual havia succeït en l'antiga aliança del Sinaí (Ex19-20) quan el foc de Déu va escriure els manaments de la Llei sobre unes taules de pedra. Ara, el foc ve de l'Home Jesús i escriu directament al cor, en el lloc més privat i interior on hi habita la decisió i la voluntat humana, el nou manament, la Veritat posada de manifest per la seva vida, predicació i lliurament fins a la mort, i per la seva resurrecció. També ho havia predit Jeremies (31,31-34): els prodigis de la Nova Aliança es realitzen dins de cada persona que ha cregut i acceptat Jesús com a Senyor i Messies i a l'entorn de la comunitat. Cap en fora es manifesta com a comunió real d'unes persones que fins aleshores havien seguit el seu propi camí i com l'amor que es manifesten entre elles i vers els altres, cap a tota humanitat.

Ho diu també l'Evangeli, el de la missa de la vigília (Joan 7,37-39) i el del dia: Jesús és qui "bufa" el do de la Vida, el do de l'Esperit en la seva comunitat i en cadascun dels seus deixebles. En el seu interior, el creient sent, reconeix, com una deu d'aigua que salta fins a la vida eterna. Inevitablement ens venen al pensament les paraules de santa Teresa a els IV Estances: “s’entén ben clar un dilatament o eixamplament de l’ànima, d’una manera semblant a una font on l’aigua no corregués, sinó que fos construïda d’una manera que, com més aigua ragés, més s’engrandís la capacitat de la font; així passa en aquesta oració”. En el centre mateix del ser personal, brolla aquesta font de vida que engrandeix, eixampla la ment i el cor de cada creient perquè hi càpiguen Déu i els altres. És l'amor del Pare, la gràcia del perdó dels pecats que ens reconcilia a tots i ens dona la capacitat de refer-nos com a part integrant i plena del Cos de Crist, l'Església amb capacitat per a acollir a la humanitat sencera.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........