Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»
28-06-2019
«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

Tot i que en molts llocs aquest diumenge se celebra la festivitat dels apòstols Pere i Pau per la proximitat de la data i la importància de tenir present la figura del vicari de Pere, el papa Francesc, i el seu servei a totes les Esglésies, aquí ens centrem en la Paraula del XIII diumenge “durant l'any”, és a dir, en tornar al carril dels “diumenges normals” en els quals celebrem la presència i l’immens valor de l'Evangeli de Jesucrist entre nosaltres, el qual ens va alimentant en el camí del seguiment que hem triat lliurement diumenge rere diumenge.  I la Paraula ens diu això: a l'arrel de la nostra fe cristiana (en Crist, per tant) hi ha la crida del Mestre, que és la crida personal del Fill de Déu, i la manera com ha avançat i s'ha fet cada vegada més propera a l'home la història de la salvació. La primera lectura relata la crida d’Elies a Eliseu perquè el succeeixi i continuï la seva labor, que és el treball més dur de tots: fer que Israel s'adoni que ha abandonat Déu i torni cap Ell. És una tasca dura i, sens dubte, urgent. Tanmateix, Eliseu té permís per a acomiadar-se dels seus pares, per a celebrar la seva nova vida o oferir un sacrifici i compartir-ho amb els seus treballadors, “la seva gent”. En contrast, destaca la urgència i la immediatesa de la crida de Crist en l'Evangeli: res ni ningú s’hi pot interposar. Jesús escull, crida i l'anomenat o cridat s’ha de decidir davant seu només. No serveixen altres raons ni altres motivacions. O pot ser, al principi, però no ens duran gaire lluny en aquest camí. Ser deixeble, que és el mateix que ser cristià, no és un voluntariat. A aquest noi de l’Evangeli que se li acosta, Jesús l’enfronta amb la dura realitat: no té res que oferir, ni una causa, ni una raó ni tan sols un miserable camí de realització personal i autonomia, o d'allunyament i condemna del món.

Res d'això: només té la seva persona, la seva realitat humana que és la presència personal de Déu entre nosaltres, això sí. Quan Ell crida, no cal aturar-se ni amagar-se en res ni en ningú, ni en cap persona ni responsabilitat. Per això, s'ha d'adoptar el seu estil, el seu Esperit, seguir les seves petjades. El seu grup és la nova humanitat, és el principi de la realització del Regne de Déu, del futur que és possible per a tot i tots, i això es fa a la manera de Déu. No són una banda de revolucionaris, fanàtics o pertorbats religiosos: del cel no ha baixat ni baixarà foc per a castigar als enemics del Messies. Al contrari, el Mestre i els seus seguidors seran els qui donin la seva vida pels altres, pel món, per tothom.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,16b.19-21)

En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?» Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1.13-18)

Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 9,51-62)

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE