Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel»
05-07-2019
«Alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel»

L’Evangeli d’avui, tot continuant amb el tema de la crida per seguir Jesús de la setmana passada, intenta mostrar-nos les raons humanes i divines de la urgència d’aquesta crida, i que cal que fem un gran esforç per acollir-la i, sobretot, per posar-la en pràctica. Vivim en un temps en qual ens sembla que l'única cosa urgent i necessària és la nostra pròpia satisfacció i felicitat. Per això, les paraules de Jesús, tant del diumenge passat com d’aquest, ens volen despertar les responsabilitats que cal assumir amb seu seguiment o, almenys, per dir que som seguidors seus. La primera lectura ens recorda que la crida divina està relacionada amb l’alegria i la felicitat, amb conduir-nos vers una vida sempre més plena i menys superficial, una vida de pau veritable fruit de l'autèntica justícia, i no d'anestesiar-nos amb un plaer que ens aïlla i despreocupa dels altres. Els enviats de Déu, els cridats a anunciar la seva paraula i la seva presència, a fer-la viva, tenen la missió de consolar de la mateixa manera que ells s'han vist consolats per Déu en persona. Jesús, donant continuïtat a aquesta iniciativa divina, envia els seus deixebles pel davant seu, de dos en dos, a tots els llocs on pensava anar, per a preparar l’arribada de Déu en persona.

Els enviats han de tenir clar que la seva missió forma part de la de Jesús, Déu fet home, i que és extraordinàriament necessària, la més important de totes. Els enviats, també han de pregar perquè la seva missió no s'acabi en ells mateixos. Són  conscients que han de treballar en territori enemic on el millor que els espera és el menyspreu i l'oposició, perquè el que han de dir no agrada ningú. La missió ha d’evocar la immediatesa o relació directa amb Jesús i amb el Regne. No es tracta de dissenyar i donar suport amb publicitat i propaganda a una missió sinó de mostrar-la amb la coherència de la pròpia vida, posant de manifest en tot moment que depèn de Déu en Jesucrist. I, per descomptat, ha de quedar clar que no s'ofereix un ideal qualsevol sinó l'oportunitat única i definitiva que Déu en persona ens porta, i per això, si és rebutjada, poc es pot esperar d'Ell i de la vida. Quan els enviats tornen i avaluen la seva experiència, Jesús també els deixa clar –ens deixa clar– que el que importa no és l'èxit o el número de convertits o la profunditat del seu compromís amb l'ideal, sinó la vinculació de cadascun dels enviats amb la realitat que la missió ha d'anunciar, mostrar i continuar realitzant-se, amb tots els límits humans.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 66,10-14c)

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)

Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»